Vídeo. Aquest any ha estat un any ple de lluites, però si una ha sobresortit sobre les altres ha estat la lluita contra el Pla Bolonya que ha dut a terme el moviment estudiantil. Vagues, manifestacions, accions i ocupacions –com la del Rectorat o la de la Facultat de Lletres de la UAB– han estat una constant. Els i les estudiants han demostrat que és possible lluitar contra el neoliberalisme, però també contra la repressió i la criminalització. Aquests vídeo recull com va ser aquesta lluita per no oblidar que no s’ha acabat i que l’any que ve continua.
Clica aquí per veure el video!
Vídeo de Okupemlesones
Podeu llegir també “Anàlisis: un any d’intensa lluita contra Bolonya”
És un error creure que encara la lluita pot continuar. Més accions pel pròxim curs no poden treure res de bo: Bolonya s’ha implantat, no s’hi ha pogut participar i ja res es pot fer aturar-lo, apart de que s’ha fet tard per pactar. Qualsevol tipus de mobilització que intenti impacte o afecti els estudiants, tindrà una gran oposició per part d’aquests. I sobre el comentari de que és possible lluitar contra el neoliberalisme, discrepo: la lluita antibolonya no ha aconseguit cap dels seus objectius.
Crec que les raons estan a no voler acceptar que el Pla era inaturable, i que la millor sortida era participar-hi i intentar salvar els mobles, o fer el canvi el millor possible, tenir pes decisori. La política de cadires buides va matar aquesta opció i sense aquesta via es va donar pas a la lluita més directa, sense tenir prous suports entre l’estudiantat. Això va acabar de matar-ho tot, perquè ha tret el tema que està al rerefons de tot plegat: les assemblees estan ocupades per grups d’una ideologia determinada i pels sindicats estudiantils que les usen per organitzar-se, de manera que intenten evitar que siguin obertes, és a dir, que la seva direcció sigui sempre la majoritària. Amb això n’hi ha prou per provocar la fugida en desbandada de la majoria d’estudiants de la lluita i de les assemblees, que en altres circumstàncies haurien sigut elements de suport però discrepen de les opinions majoritàries dels assemblearis.