Enemic a les portes: Comença el curs contra Bolonya

Amb Bolonya a les portes aquest nou curs ha començat amb força. 

Les assembles ja han començat a cobrar vida, han tornat les reunions i el moviment; cartells i pancartes, megàfons i crits contra Bolonya han rebut els nous alumnes. L’evidència de que aquest serà un curs clau ha impulsat a les assembles ha treballar amb força des del primer dia.
Fa un parell d’anys, tanmateix, el Pla Bolonya —el nou procés de reforma de l’espai europeu d’educació superior— semblava una batalla perduda. El neoliberalisme, la pèrdua de democràcia i l’empresa privada entraven a la universitat per la porta gran i pocs eren els que intentaven plantar-li cara. Però el darrer curs, en el que el pla ja es va començar a aplicar, ha viscut la regeneració del moviment estudiantil i un considerable impuls en la lluita. En aquest salt qualitatiu és clau l’augment en nombre i força de les assembles de facultat, òrgans tradicionals de la lluita estudiantil, renaixent les velles i apareixent de noves. 
Les assembles, a més de demostrar a les institucions universitàries la capacitat de resistència al nou pla i de demostrar-se a elles mateixes la capacitat organitzativa que posseeixen, han aportat una major radicalitat a les propostes i accions del moviment respecte anys passats, superant les fórmules viciades ja obsoletes, que a part de ser inofensives i estèrils desanimaven al propi moviment.
D’aquesta manera, el punt àlgid del curs anterior es va assolir al març. De cara al 6-M, diverses facultats van decretar vaga. A la facultat de Geografia i Història de la UB, una assemblea de gairebé dos-cents estudiants van decidir paralitzar les classes durant tota la setmana; la vida universitària va continuar amb xerrades, actes i assembles diàries que, en definitiva, van fer que la vaga esdevingués un èxit. En la UAB la vaga, amb un seguiment del 90%, va contar amb la participació de becaris i treballadors. La manifestació, que va reunir més de 10.000 estudiants, no va significar aquest any la fi de les mobilitzacions. A finals de març, i a conseqüència de la reunió de més de 350 rectors europeus, es va realitzar el “I Fòrum Social per la Universitat Pública”.

Davant d’aquesta resistència cada vegada més activa, ¿quina ha estat la actitud de les institucions? La repressió ha sigut, sense cap dubte, la protagonista. El 4 de març el rector de la UAB va fer intervenir els mossos d’esquadra davant la tancada d’estudiants a la Facultat de Lletres. El resultat va ser una càrrega policial contra els estudiants pacíficament reunits fora la facultat en suport dels de dins amb més de 50 ferits. 
Durant els mesos de maig i juny, quan s’intentaven aprovar els nous graus a esquenes dels estudiants, les protestes van ser aplacades amb l’ajuda dels serveis de seguretat i de la policia. A més a més, a l’UAB el rectorat ha obert expedients disciplinaris a 31 estudiants, en la seva majoria a membres de l’assemblea de Lletres basant-se en un decret franquista de 1954. La intenció del rectorat es evident: vol criminalitzar el moviment, separar-lo dels professors i de la resta d’estudiants, així com atemorir els membres de les assembles. Però de moment no sembla que la jugada els hi hagi funcionat.
Així doncs, què podem esperar del nou curs? L’equilibri entre unitat i radicalitat és indispensable. La lluita contra Bolonya passa per l’ampliació del moviment. S’ha de seguir treballant des de la base i trobar els canals de comunicació adequats per fer participar nova gent, la qual cosa enfortirà les assembles i el moviment. 

És també molt important iniciar una veritable aproximació al professorat, que sembla que comença a moure’s, així com la coordinació entre les diverses facultats: en aquest sentit, és indispensable una interacció mútua entre la nova CAE (Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants) i les diferents organitzacions i sindicats estudiantils. El contacte amb els moviments estudiantils d’altres ciutats de l’Estat també és imprescindible a l’hora de enfrontar-se a aquest enemic comú que és Bolonya i que s’ha implantat aquí a través de la LOU i el Reial Decret de Graus.
D’altra banda, cal veure Bolonya com un procés molt més ampli, totalment lligat a la privatització dels serveis públics: sanitat, transports, educació… El neoliberalisme que vol privatitzar i elititzar la universitat, és el mateix que està implantant la LEC a les escoles i els instituts. Si volem vèncer Bolonya, la nostra lluita continua més enllà dels murs de la facultat. El 13 de novembre, per exemple, els professors de primària i secundària han convocat vaga general; convocar vaga a les universitats pel mateix dia equivaldria a la paralització total de l’educació pública!
En aquest curs clau, doncs, unitat i radicalitat, confluència entre lluites, han de ser els nostres objectius principals per tal de fer front l’enemic a les portes.

Per Albert Garcia

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s