La victòria a la UNAM, un exemple d’ocupació per avui

El 15 de març de 1999 la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), la més gran del país va aprovar un reglament que volia acabar a amb la gratuïtat de l’ensenyament. De fet proposava l’augment d’un milió% de les quotes en concepte d’inscripció, pagament semestral i altres serveis.

Aquest reglament anomenat “Reglamento General de Pagos” estava avalat pels rectors, el president de la República Mexicana —en aquells moments Ernesto Zedillo— i de l’alcalde la ciutat, així com de la patronal. Per altre banda la comunitat estudiantil, i molts professors i investigadors estaven en contra, donat que suposava de fet una privatització de la UNAM, una universitat on es poden contemplar murals de pintors revolucionaris com Diego Rivera i Jose Orozco.

El 15 d’abril en referèndum prop de 100.000 estudiants es manifesten contra el pla Barnes, anomenat així en “honor” a Francisco Barnes Castro, rector de la UNAM en aquells moments. Cap a finals d’abril de 1999 i desprès de les primeres mobilitzacions es crea el “Consejo General de Huelga” (CGH). Òrgan unitari que representa a totes les universitats en vaga.

Els estudiants i professors expressen al seva voluntat de garantir el dret a la gratuïtat de l’educació aconseguit a la revolució de 1910 i mantingut per moviments el 1929, el 1968 o el 1992. Cada facultat pren les decisions de manera assembleària, i tria els delegats i delegades que la representaran al CGH. No hi ha representats sinó portaveus.

La lluita dels universitaris té un gran impacte a la societat. Des de l’abril de 1999 fins a febrer del 2000 la universitat roman ocupada, s’organitzen campaments on es garanteix el menjar. Aquets menjar prové de la solidaritat de la població. Finalment al febrer del 2000 la policia irromp al campus i deté a 700 estudiants. No obstant això el 13 d’abril del 2000 el govern es veu obligat a retirar el RGP, el rector havia dimitit feia uns mesos i les classes extramurs —és a dir impartides fora de del recinte universitari— són suspeses. S’aconsegueix regularitzar la situació acadèmica fent que els mesos d’ocupació on no va haver cap classe ni exàmens es tinguin en compte. No obstant no s’aconsegueix retirar la reforma del 1997 i la universitat va romandre ocupada per la policia durant 3 mesos

La lluita de la UNAM va ser llarga dura i existosa en la majoria de les seves reivindicacions. Ens va ensenyar moltes coses. La solidaritat de la gent, la necessitat de mantenir la unitat —i les dificultat per fer-ho—, la centralitat de les assemblees com a òrgan democràtic de decisió i la duresa de la repressió. Però sobretot ens va mostrar la possibilitat de vèncer. El RGP no era un intent només de la classe dominat mexicana de privatitzar la universitat sinó que formava part dels plans d’ajust estructurals del FMI i el Banc Mundial per “ajudar” a Mèxic a superar les crisis del 1994 (efecte tequila) i la de 1998 (crisi dels tigres asiàtics). Així una lluita local va ser capaç d’aturar els plans dels òrgans econòmics mundials.

Podem aturar Bolonya! Tot el poder per les assemblees!

Óscar Simón es membre d’En Lluita

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s