Crònica del desallotjament de la UPF: Aquesta és la seva democràcia

El 12 de febrer de 2009, dia anterior a la inauguració del campus de Comunicació-Poblenou de la Pompeu Fabra i de la visita del president Montilla, els estudiants han tornat a reunir-se de forma pacífica per plantar cara a l’irresponsable gestió de l’ensenyament públic, i una altra vegada se’ls ha respost de la manera més lamentable: amb l’ús de la violència.

Cap a les deu de la nit, mentre cent estudiants discutien el seu futur i el de l’ensenyament, un representant de la policia interrompia l’assemblea exigint el desallotjament immediat de l’edifici. L’amenaça era la següent: o la gent marxava voluntàriament, o els mossos els feien fora a la força i s’obria un procés penal a tots els resistents; la facultat havia d’estar “neta” per mostrar-la al president de la generalitat. Tot i l’intent d’atemoritzar als estudiants, la decisió de resistir va ser unànime. Cada estudiant es va agafar amb força al company del davant, i així, tots formaren una rotllana asseguts a terra.

Poc després, uns trenta mossos d’esquadra van entrar al recinte amb les cares tapades. Primer es van ocupar de les persones que duien càmeres, i quan ja no n’hi havia, començà el terrible espectacle. Un a un, cada estudiant era arrancat dels seus companys per quatre o cinc policies que utilitzaven tota mena de luxacions: s’estiraven braços i cames, s’utilitzaven els punys pressionant el coll dels joves amb el cap contra el terra, els genolls també els hi eren molt útils per fer mal sense deixar marques, i ficar la mà a la cara o els dits als ulls tampoc els i suposava cap barrera ètica. Un cop l’estudiant era desallotjat, dos policies se l’emportaven brutalment a una sala on era identificat; durant un quart d’hora, el policia no deixava de retorçar el braç del retingut. Molts joves suplicaven un tracte menys dolorós argumentant que no escaparien o que no es resistirien més, però quant més es queixaven més fort se’ls retorçava el braç.

Podem dir que, tristament, el campus de Comunicació- Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra ha nascut amb l’estigma dels crits de dolor dels seus propis estudiants, tractats com delinqüents perillosos i maltractats per ordre del seu mateix rector, Joan Moreso. Una vegada més s’ha demostrat que la veritable democràcia la podem trobar quan cent estudiants s’ajunten a una assemblea per solucionar problemes, i que un poder vertical que es fa anomenar “democràcia” la destrossa per salvaguardar els seus interessos.

Ferran Vargas és membre d’Estudiants En lluita

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s