ICV, EUiA i la repressió: entre les porres i la paret

 

mossos-2Les agressions i la repressió del passat 18 de març dels Mossos d’Esquadra contra el moviment estudiantil, després del desallotjament de la tancada Rectorat de la Universitat de Barcelona, s’enquadren en una repressió més generalitzada contra els moviments socials i el moviment estudiantil en particular que ve de lluny, com va mostrar el desallotjament dies abans de la Universitat Pompeu Fabra o l’entrada dels Mossos en la UAB l’any passat.

 

Però han estat aquests últims fets els que han donat lloc a una sèrie de conseqüències polítiques que podrien i haurien de fer canviar la configuració de forces de l’esquerra catalana. El fet que el cos policial estigui dirigit pel Conseller d’Interior, Joan Saura, d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) ha fet reaccionar a una altra formació, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), amb la que forma coalició tant en les eleccions com en el govern de la Generalitat.

Si bé des d’un principi sabíem que era una gran contradicció que una coalició d’esquerres gestionés la policia, després dels fets succeïts d’aquella setmana aquesta contradicció s’ha convertit en insostenible pels activistes d’EUiA i altres grups que formen part d’ella.

La càrrega indiscriminada i violenta dels Mossos contra els estudiants i la resta de persones que van acudir a la manifestació després del desallotjament, en els que es trobaven militants d’EUiA, ha comportat a un debat intern en aquestes formacions sobre les inconsistències de formar coalició amb un partit, ICV, que està aplicant polítiques neoliberals dins el Tripartit —junt amb el PSC i ERC— i que no sols reprimeix als moviments socials al carrer, sinó que permet a la policia autonòmica catalana entrar amb tota impunitat als recintes universitaris, com en èpoques del PP o en el franquisme.

EUiA va publicar als dies posteriors un comunicat de denúncia sobre l’actuació dels Mossos i van exigir mesures per aclarir el que succeeix. Però EUiA es va limitar a demanar una investigació i no ha exigit en cap moment la dimissió de Saura. Cosa que qualsevol organització d’esquerres mínimament conseqüent hauria de , com a mínim, exigir.

D’altra banda, les crisis que hagin pogut generar aquests fets no han donat lloc a una decisió ferma per part d’EUiA de separar-se definitivament d’ICV. Encara que alguns dels seus activistes han expressat en fòrums de comunicació alternatius i en assemblees internes el seu desig que això ocorri, sembla que no passarà ja que els que aposten per aquesta mesura són per ara una minoria.

Només una setmana després de la càrrega policial, EUiA decidia en una assemblea presentar-se a les eleccions europees amb el mateix partit que dies anteriors els estava pegant als carrers per demanar una universitat pública i de qualitat.

La situació política actual necesita una alternativa política realment d’esquerres que avui en dia cap d’aquestes formacions pot oferir. La seva escassa relació amb els moviments socials —exceptuant la intervenció d’alguns activistes que sí que participen— i la seva opció per una política electoral i institucional, en la que primen les quotes de poder i no la lluita combativa i de base, han donat lloc a què ni EUiA ni de bon tros ICV siguin una opció política creïble. Un exemple d’això és la nul•la simpatia que aquesta última té entre els joves d’avui dia, sobretot després de l’actuació dels Mossos.

Més que mai, en un context de crisi econòmica, els i les activistes anticapitalistes tenim la responsabilitat d’unir-nos per oferir a les classes populars una esquerra alternativa que participi en les lluites socials. L’única sortida per a formacions com EUiA seria trencar el pacte amb ICV si de debò volen construir una esquerra combativa i conseqüent.

En aquest sentit, per al moviment anticapitalista seria una bona notícia que aquesta formació renunciés d’una vegada per sempre a la coalició amb ICV. D’aquesta manera els seus militants de base podrien començar a crear una alternativa d’esquerres real junt amb altres grups que, com En Lluita, desitgen construir una esquerra anticapitalista àmplia i des de la base.

Angie Gago

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s