Proposta Estratègica d’Estudiants En Lluita per la UAB

Ha transcorregut més d’un any de la fi de les mobilitzacions contra el Pla de Bolonya a la UAB. Després de la dispersió del segon quadrimestre de l’any passat, hem pogut constatar una davallada i una posterior estabilització a la baixa del moviment estudiantil. Però, contra els pitjors vaticinis, les Assemblees de Facultat continúen vives a tot arreu, tot i haver vist reduït el seu nombre de membres actius.

Fins i tot, es mantenen moltes de les noves assemblees que van sorgir al caliu de les mobilitzacions del curs passat, la qual cosa és símptoma que la salut del moviment no ha arribat als nivells tan baixos del post LOU.

Aquest any, amb l’entrada en vigor dels Graus, ens trobem amb un munt de reptes que afecten els i les estudiants: l’encariment dels nous estudis; la retallada de beques; l’eliminació de la Setmana Blanca; la degradació accelerada de la democràcia a la UAB; la pujada de preus (i de la repressió) als transports públics; els abusos amb les taxes i matrícules; classes massificades; la pèrdua d’optativitat i qualitat en les assignatures; etc.

D’altra banda, fora del col•lectiu estudiantil també ens trobem grans problemàtiques: la retallada dels salaris al PAS; la reducció de personal; la sobrecàrrega de treball als serveis de la universitat (gestió acadèmica, serveis informàtics, manteniment, consergeries…).

A tot plegat s’hi suma el PRIM, el Pla de Racionalització i Millora de la UAB. Un projecte draconià per reduir despeses a la UAB que preveu nous acomiadaments entre el personal de neteja i jardineria, així com entre el PAS (d’un 3% a un 5% de destrucció de llocs de treball), amb el consegüent augment de la precarietat laboral i un pitjor servei per a la resta d’”afortunats”. També contempla l’imminent cobrament de taxes per l’ús dels pàrquings i, a més llarg termini, del servei d’autobusos que comunica tot el campus, inclosa l’estació de Renfe.

Caldrà que no perdem de vista totes aquestes noves amenaces que planen sobre la UAB. Hi ha infinitat de raons per posar-nos mans a l’obra. Per això, des d’Estudiants en Lluita llancem una proposta estratègica per encarar les lluites durant aquest segon semestre que, a través de problemàtiques parcials o sectorials (com les que hem comentat) permeti sumar el major nombre de gent a lluitar. Hem de plantejar demandes assolibles, però sense perdre l’enfocament radical que teníem el curs passat. La universitat neoliberal i repressiva no es pacta ni es reforma; se la combat sistemàticament.

Per poder mantenir una lluita dura i sostinguda, proposem un seguit de claus estratègiques amb les pertinents mesures concretes. Aquestes ens han de permetre revitalitzar el moviment i recuperar mobilitzacions que engresquin, tant el nucli activista més cansat com els sectors laborals i d’estudiants que s’han mantingut al marge de les lluites.

Necessitem una estratègia que aglutini el màxim d’actors possibles

És necessària per superar la fragmentació d’orientacions i lluites, la dispersió de forces i els localismes que no arriben a transcendir (no sortir de la pròpia facultat o campus).

-Coordinació estudiantil

Necessitem una major confluència i compàs en els ritmes i els tipus d’acció; el contrari ens debilita (com es va veure el curs passat, amb la divisió UAB – Barcelona) i no per això hem de perdre autonomia a l’hora de mobilitzar.

La CAE ha de servir per impulsar lluites i campanyes conjuntes, i l’hem de recuperar entenent que és un dels instruments de visualització més grans que tenim, en cap cas una estructura de poder oposada a les assemblees o un espai per a debats estèrils i burocràtics.

-Creixement quantitatiu i qualitatiu de les Assemblees

Abans de plantejar-nos grans ofensives, primer hem de reconstruir les assemblees, fer “treball de formiga” i preparar bé el terreny per arribar a uns nivells de combativitat potents. En l’actual situació, les Assemblees hem de comprendre i canalitzar el malestar que ha provocat la imposició pràctica de Bolonya. Hem de fer-ho de forma participativa i incloent, i adaptar el nostre discurs. No fer-ho és desaprofitar oportunitats, i permetre que aquest malestar l’utilitzin els Deganats per implicar estudiants en “gestionar millor” l’aplicació de Bolonya, en els Consells i Delegacions d’Estudiants.

Un bon exemple d’això ha estat la Facultat del Raval, on es va crear un “síndic de greuges”, i es van passar enquestes per recollir tots els problemes i assabentar-se dels punts calents de la facultat. D’aquesta manera, els i les estudiants van prendre consciència que els seus problemes no eren individuals sinó col•lectius. Aixòha permès lligar l’Assemblea a les aspiracions de molta més gent i guanyar-se el seu respecte, i de retruc l’Assemblea ha crescut sensiblement (entre gent nova i “reenganxada”). L’únic inconvenient és que la clau de participació no és tan política com la de l’any passat. Però amb tota la formació i capacitat de comunicar idees que tenim -a través de xerrades de formació i tallers, encara que siguin de petit format-, podem polititzar i radicalitzar tota una nova generació d’estudiants que, en un principi, només es queixaven dels preus de la carrera o de què no es podien asseure a classe.

-Vincle amb treballador(e)s/

La unió amb les treballadores ens permetrà fer passes de gegant i augmentar els èxits que vam assolir el curs passat: per exemple, amb l’acció combinada del PAS i el professorat podem aturar totalment de les universitats i crear escenaris de forta tensió política. La capacitat de boicotejar administrativament la implantació de Bolonya és una possibilitat que com a col•lectiu no tenim les estudiants. D’altra banda, si estem unides en les lluites, la legitimitat que transmetem a la societat augmenta exponencialment.

En aquest camp se’ns obren un munt de possibilitats, de les quals ja existeixen algunes estructures que cal que totes les Assemblees de Facultat se les facin seves i les enforteixin:

1. La Trobada per l’Educació Pública i Popular

Lloc de treball conjunt de sindicats laborals, estudiantils, organitzacions i assemblees. Principal espai per treballar i coordinar-nos amb el professorat, d’instituts, escoles i universitats, a l’hora de lluitar contra les agressions que pateix l’educació pública en general. També és un espai que, d’ençà del Fòrum Social Català, s’està obrint a altres sectors (l’educació no formal, l’escola d’adults, etc.). Aquest enllaç no és la convocatòria inicial, però explica amb quin intenció es va crear l’espai, recentment es crearà un lloc web per a la Trobada. http://assembleaupfpoblenou.wordpress.com/2009/10/28/1a-trobada-per-leducacio-publica-i-popular

2. La Plataforma contra el PRIM i l’autoritarisme a la UAB

Ha nascut recentment, arran de la iniciativa de l’Assemblea de Lletres per trobar un espai unitari on fer front a les polítiques de retallada econòmica i democràtica de l’actual Equip de Govern i Consell Social, materialitzades en el PRIM. A la primera reunió hi han participen estudiants i treballador(e)s, organitzats i individuals (Estudiants En Lluita, SEPC, AEP, Assemblees de Psicologia i Lletres, CAU, UGT i CGT). Fa falta que més persones i col•lectius li dónguin la força i la utilitat política que mereix. Al link podeu trobar el document de convocatòria fet des de Lletres: http://asslletres.blogspot.com/2010/01/plataforma-contra-el-prim.html

3. La Campanya contra l’Europa del Capital, la Crisi i la Guerra

Campanya nascuda arran de la Presidència espanyola de la UE, on hi participa l’esquerra sindical, organitzacions de l’esquerra extraparlamentària, l’assemblea d’aturats, etc. És un espai on seria important que les Assemblees hi treballéssim, ja que la nostra principal oposició és contra les polítiques educatives neoliberals impulsades sota la consigna de la convergència europea. Encara que no sigui un lloc amb tanta afinitat en el camp pràctic (sector educatiu i campus UAB), en coordinació amb la campanya es podrien impulsar mobilitzacions, com una Contracimera a la reunió de ministres europeus d’Educació a Madrid, el promer abril. http://noue2010.blogspot.com/

-Treball intensiu de propaganda (prèvia a l’acció)

Abans de començar a fer accions contra totes les noves agressions a les quals hem de fer front, cal fer un treball previ de difusió i propaganda intens i ben fet.

A tal efecte, proposem la creació d’una comissió específica de propaganda i difusió vinculada a la CAF. Durant dues setmanes s’hauria de fer una distribució massiva d’octavetes temàtiques de cada qüestió, així com pancartes i cartells temàtics i grans murals a cada facultat. Haurà d’encarregar-se també de la recerca de finançament, a causa dels alts costos econòmics que, com sabem, té una campanya d’aquest tipus.

Els temes a tractar serien: el dèficit a la UAB i el PRIM; la Declaració de Montanyà; la reforma de la LUC; la privatizació a la UAB avui; Bolonya després de l’entrada dels Graus; l’autoritarisme de l’equip de Rectorat; paper de la Gerència i el Consell Social; precarietat laboral a la UAB; els Màsters (preus i irregularitats), transport públic (preus, servei i repressió), etc.

Proposta de Calendari: De l’1 al 12 de març

Un cop fet un bon treball de propaganda, haurem de convocar tothom a fer accions atractives. Alguns exemples:

• Eix contra la privatització: dormida al bar de la cívica + esmorzar autogestionat l’endemà. O bé un dia de boicot al bar i posterior autogestió.

Altres eixos que s’haurien de tractar podrien ser el de transport públic, el de greuges de facultat (temes acadèmics i administratius) o democràcia universitària, segur que en poden sortir d’altres.

• també hi té cabuda la Marxa unitària per l’Educació proposada pel SEPC, que sortiria des d’alguna comarca propera a Barcelona (Vallesos, Maresme, Baix Llobregat), i recorreria el trajecte a peu fins a algun lloc significatiu de la ciutat.

Proposta de Calendari: Del 15 al 18 de març

Després d’aquestes accions més o menys petites, de tipus confrontatiu però atraient, una mobilització de tipus clàssic, més massiva, com per exemple:

• manifestació contra el PRIM cap al rectorat (començant a placeta de Ciències Socials, passant per Cívica i pujant l’esplanada de Lletres/Educació/Traducció i cap a Rectorat; no molt llarga, però que circuli per dins del Campus).

• convocatòria de vaga específica a la UAB contra el PRIM.

• manifestació unitària d’universitats a Barcelona

Proposta de Calendari: Del 22 al 25 de març

I, a la tornada de la Setmana Santa:

• Referèndum contra el PRIM. Convocar tot(e)s les estudiants, professor(e)s i PAS.

-Taula reivindicativa

Aquesta permetria donar un discurs i unes reivindicacions concretes que afavoreixin la mobilització del conjunt dels estudiants. També serviria de pressió política a les institucions i garantiria uns punts per a la negociació –tinguem present que una de les claus de la mobilització del curs passat va ser tenir tres punts molt concrets: moratòria, referèndum, retirada expedients. S’hauria d’articular a nivell de tot Barcelona una proposta de punts comuns. Proposem els següents:

a. Increment del finançament públic.
b. Manteniment de les plantilles de professorat i PAS. Augment de professorat per reduir el nombre d’estudiants per grup i per mantenir assignatures de tarda.
c. Congelació de taxes i progressiva rebaixa.
d. Manteniment de les dues convocatòries i Setmana Blanca d’estudi prèvia a exàmens.
e. Subvenció del preu del transport públic per estudiants (50% del preu).
f. Aturar la reforma de la LUC i els atacs a la democràcia universitària.
g. Retirada de la declaració de Montanyà.
h. Propietat social de la investigació pública, patents públiques.
i. A la UAB: retirada del PRIM.

Aquestes reivindicacions no són en cap cas el nostre objectiu a llarg termini, sinó reformes que es poden arrencar del Govern i les institucions a través de la mobilització. Són reformes sectorials i relativament assolibles que posen en dubte la dinàmica actual de l’EEES i la lògica mercantil dels serveis públics. Cal anar molt més enllà d’aquestes mesures concretes, però només aconseguint aglutinar capes socials mínimament àmplies a la lluita, podrem fer-ho. El primer impuls creiem que passa per aquest recull estratègic. Si ho fem bé, la següent fase d’aquesta batalla – que no podem preveure en aquest paper- es plantejarà als carrers i passadissos, i als piquets, manifestacions i ocupacions.

Tal com es pot extreure de tot aquest text, creiem que la unitat és el factor principal per poder vèncer. Per això fem un proposta oberta, que serveixi per donar punts de reflexió i ajudar al debat. Algunes de les idees que s’hi exposen ja s’han plantejat en altres assemblees i espais; simplement hem recollit el que trobàvem més interessant i ho hem integrat en un marc estratègic més ampli.

Estudiants En Lluita UAB, febrer de 2010

Més informació d’Estudiants En lluita al blog www.estudiantsenlluita.wordpress.com

T’agrada el que diem? Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s