En lluita. El govern del PSOE no ha derogat, ni tan sols no ha modificat, la reforma laboral i segueix amb els seus atacs als i les treballadores, aturades, estudiants i jubilades, i als serveis públics. Estem patint les més grans retallades socials des de la dictadura franquista.
Els Pressupostos Generals de l’Estat pel 2011, pactats amb la dreta basca, van en aquesta línia. El PSOE no escolta la gent del carrer i aprova per decret, una i altra vegada, mesures que no contemplava en el seu programa electoral pel qual fou escollit. A més, el PSOE al govern té previst aprovar en breu una reforma del sistema públic de pensions que retalla quanties i amplia l’edat de jubilació, i modifica la negociació col·lectiva per a precaritzar, de nou, les condicions de treball.
Totes aquestes mesures estan fent que els i les treballadores paguem una crisi de la qual no en som responsables i que, a més, es prolonga, amb el risc d’agreujar, a causa de les pròpies mesures del govern; mesures com les retallades d’inversió pública i de salaris, i l’augment d’impostos indirectes (no progressius), com l’IVA. I els “barons del PSOE” han anunciat recentment el seu suport a Zapatero per continuar amb les retallades.
Aquest comportament antisocial i antidemocràtic del PSOE es produeix malgrat l’èxit de la Vaga General del 29-S. Una Vaga General amb un seguiment desigual però molt elevat, especialment en sectors claus de l’economia com la indústria i el transport, que va quedar clarament reflectit en una caiguda del consum elèctric al nivell d’un diumenge (-22%).
En aquest context, les direccions de CCOO i UGT es neguen, almenys per ara, a convocar una altra vaga general i posen en marxa iniciatives avocades al fracàs, com la recollida de signatures per a una iniciativa legislativa popular contra la reforma laboral, iniciativa destinada a morir en el mateix congrés que va aprovar la reforma laboral. A més, les burocràcies de CCOO i UGT han reprès el “diàleg social” amb els empresaris que, com porta passant en les últimes dècades, acabarà en retallades dels nostres drets. En aquest context, les manifestacions i concentracions decidides des de les burocràcies de CCOO i UGT són insuficients. Des de gran part de les seves bases i des del sindicalisme alternatiu, s’està demanant la convocatòria d’una altra vaga general, part de les bases de CCOO i UGT que van demostrar un gran nivell de combativitat en la jornada de la vaga general del 29-S.
Les recents sèries de vagues generals a França i Grècia, si bé no han frenat encara els atacs neoliberals, sí que han enfortit i coordinat les resistències i han donat confiança a moltes lluites sectorials i locals. Prova d’això és el creixement de l’esquerra a l’esquerra del partit socialdemòcrata a les últimes eleccions gregues. La mobilització i organització des de les bases és clau a l’Estat espanyol ara, quan el PSOE està obrint les portes de la Moncloa al PP. La dreta està decidida a desprestigiar els sindicats perquè sap que és molt diferent arribar al govern amb la ciutadania desmobilitzada que no pas començar a governar en un clima de mobilització social.
Des d’En lluita, seguirem pressionant en els sindicats i moviments socials on participem per la convocatòria d’una nova vaga general. La història ens mostra que, en un sistema tan depredador i injust com el capitalista, només mitjançant la lluita podem defensar i estendre els nostres drets i llibertats.
En lluita, 24 de novembre del 2010
Estudiants En lluita 