QUAN NO PERDRE ESDEVÉ UNA VICTÒRIA

 

Per Joel Ferrer. Facultat de CCPP i Sociologia (UAB). Després de més d’un mes de lluita, les mobilitzacions articulades des de la PNPD (Plataforma No al Pla Docent, creada arran de les reivindicacions) a la facultat de CCPP i Sociologia han assolit, si bé només parcialment el seu objectiu. I és que com avançàvem, de vegades «no perdre» esdevé una victòria.

Els fets s’iniciaren amb la presentació d’un nou Pla Docent per part del deganat el passat 31 de gener, on es recollien una sèrie de propostes per mitjà de les quals, mantenien, haurien de poder-se “solucionar” alguns dels problemes que identificaven a la facultat, tals com un elevat percentatge d’abandonament dels estudis, o uns rendiments acadèmics que es consideren baixos. Principalment, la proposta –presentada com “una aposta revolucionària per un canvi d’actitud vers els estudis”– pretenia desmantellar els torns horaris de matí i tarda existents i substituir-los per un torn únic de 9h a 17h, complementat per una via lenta de torn de tarda que permetria cursar els estudis –mai en menys de 7 anys. Presentada la proposta, i davant el greuge evident que representava quant a la conciliació de la vida laboral i/o social i els estudis –en reduir l’oferta horària docent de manera per molts incomprensible i injustificada–, s’inicià la resposta de l’estudiantat, articulada des de l’esmentada PNPD.

Des d’un inici, la Plataforma mostrava la seva oposició a un pla docent tant “pel contingut” –que es considerava elititzador i precaritzador de l’ensenyament públic universitari– com per “la forma” en què va ser presentat per part del deganat. Per motius de calendari i falta de transparència, impossibilitava la transmissió d’informació i compromís, la possibilitat que es generés una proposta de consens. I és que la manca d’informació i transparència han esdevingut la tònica dominant durant tot el procés.

Quant a les reivindicacions, clamaven l’obertura d’un procés participatiu real en què fos tota la comunitat universitària –i no el deganat de manera unilateral– qui participés de la diagnosi i de la proposta de solucions per a la situació de la facultat.

Finalment, després de diverses concentracions, una jornada de vaga, una dinàmica intensa d’assemblees i processos d’informació, i a les portes de convocar una vaga de dos dies, la proposta va caure, contra pronòstic, en la votació a la junta de facultat del 16 de Març en què s’havia d’aprovar. I no només això: dels punts presents al Pla Docent, fins a 10, els dels horaris –el darrer– no va ser-ne l’únic ‘damnificat’.

Casualitat o un fruit del treball i la pressió exercides?

La lluita contra el Pla Docent ha pogut representar un abans i un després del moviment estudiantil a la Facultat de CCPP i Sociologia. Davant les dificultats de construir un moviment ampli a la facultat representat per l’assemblea que s’arrossegaven des de la lluita contra Bolonya, durant aquest mes s’han superat les 200 persones en diverses assemblees i/o concentracions. Han estat moltes les persones que s’han interessat i participat per l’activitat política i la defensa de la universitat pública en moment o l’altre. Concretament, el dia 16 de Març, simultàniament a la celebració de la Junta de Facultat de la qual no feien sinó sortir males notícies, es va gestar un ambient combatiu amb un consens total sobre la necessitat de dur a terme una vaga contundent de manera imminent fins que el deganat es retractés d’allò que llavors semblava que conduïa irremediablement a l’aprovació del pla.

Caldrà, doncs, saber gestionar les circumstàncies perquè la dinàmica assembleària de la facultat les hi incorpori. És en el marc de lluites clau com aquesta quan una part de l’estudiantat que resta «al marge» de l’activitat política quotidiana a la facultat pot veure en l’organització estudiantil un espai de militància interessant.

La creació de la PNPD, a més, ha servit per compartir visions, posar en contacte membres de l’assemblea de facultat i la PEF (Plataforma d’Estudiants de la Facultat), construir un consens que ha estat clau en el devenir de la lluita. Una bona oportunitat per a molts de desfer-se dels prejudicis i, com a mínim, poder veure les parts ‘en acció’ des de dins, tot i que –això no ho podem canviar– cadascú té la seva història al darrera.

Finalment, l’assignatura pendent segueix essent –més enllà d’una continuïtat en què caldrà treballar i que en tot cas està per veure– la convergència d’estudiantat i altres col·lectius a la facultat. En aquest sentit, la Plataforma contra el PRIM a la UAB podria representar, en un escenari de futur desitjable, una eina clau per facilitar i impulsar aquestes vinculacions entre col·lectius universitaris; entre PAS PDI i estudiantat.

El paper de la lluita estudiantil, malgrat el Pla hagi caigut aparentment pel seu propi pes a la votació de la junta, ha estat clau en generar un context perquè això hagi estat possible. L’acció prèvia i durant la junta tot just a l’altra banda de la porta sota el lema “No ens doneu l’esquena, les tardes no es toquen” podria ser-ne un bon exemple.

Sens dubte, aquest any tampoc comptarem amb un Pla Docent consensuat fruit de la participació de tota la comunitat universitària; malgrat tot –i de moment–, estudiar de tardes a la facultat de CCPP i Sociologia podrà seguir essent una possibilitat real.

Sumant victòries i lluita a lluita construirem la universitat que volem.

Joel Ferrer és membre d’Estudiants En lluita.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s