UAB-PAS: les victòries compten

Per Regina Martínez. Estem vivint múltiples mobilitzacions a les universitats. A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a les protestes contra les retallades d’estudiants, Personal d’Administració i Serveis (PAS) i Personal Docent i Investigador (PDI), s’ha sumat una victòria, almenys temporal, que ha estat l’històric rebuig a l’informe de la rectora Anna Ripoll al Claustre, que encara que de forma ajustada suposa un pas important. El dotze de gener es celebrarà una assemblea intercampus per a tots els col•lectius de la UAB, que esperem ajudi a avançar en la lluita. A la Universitat de Girona els Mossos (la policia autonòmica) van celebrar el seu vintè aniversari a la manera franquista. A la UPC, on ja han començat els més de 800 acomiadaments planejats, les mobilitzacions també estan presents.

A l’anterior número d’En Lluita explicàvem el nostre conflicte com a PAS de la UAB. Des de fa un parell de mesos ens amenaçaven amb l’acomiadament a la meva companya o a mi abans que finalitzés l’any 2011. La nostra reacció immediata va ser posar-nos en contacte amb els sindicats, amb el Comitè d’Empresa i amb la Plataforma Capítol VI, un espai de treballadors i treballadores de la UAB amb el contracte més precari.

La Direcció ens va indicar que el conflicte era iresoluble i van concertar una reunió per acomiadar-nos, però després d’una mobilització a la porta del nostre centre de treball i una altra d’urgència del Comitè d’Empresa amb Gerència per demanar explicacions de l’acomiadament, ens diuen que cap anirà al carrer, que ha estat només un malentès. La veritat és que el mateix dia de la mobilització la Direcció decideix parar l’acomiadament per evitar que s’estengui cap a altres col•lectius amenaçats per les retallades, com els laborals i interins. Prefereixen que no hi hagi soroll en un moment com aquest, més quan el nostre contracte és tan barat. És una victòria molt petita i temporal, i en part l’hem guanyat pel poc que signifiquem, però és clar que si no ens haguéssim mogut en aquest moment una de nosaltres estaria acomiadada. La nostra situació no s’ha estabilitzat, hem tirat la pilota fora momentàniament. Però ja ens hem entrenat i la propera vegada, i tot apunta que n’hi haurà, l’experiència ens farà més àgils.

Ens espera un hivern calent a les facultats i treballadores i estudiants hem d’estar en peu de guerra. És important mostrar les victòries, per petites que siguin perquè ens donen una lliçó crucial en aquest moment: que la lluita serveix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s