L’escola encén la flama de la mobilització al País Valencià

Una data històrica. Aquesta és la primera impressió de les massives manifestacions en defensa de l’ensenyament públic celebrades aquesta tarda a València i a Alacant. No sols pels milers i milers de persones –quasi 200.000 entre les dues ciutats segons els organitzadors, desenes de milers en tot cas, sols a València- sinó també per la sensació generalitzada que aquesta només és el primer avís d’una primavera que s’espera calenta al País Valencià i que aventura un autèntic canvi de cicle, encara que per ara costi preveure cap a on anirà. Els ànims estan moguts i aquesta ha estat la primera guspira del que pot esdevenir, ben aviat, un autèntic incendi.


Després d’anys de mobilitzacions continuades en defensa d’un ensenyament públic que fa dècada i mitja que és arraconat sistemàticament per la Generalitat, és evident que la manifestació d’avui marca un canvi quantitatiu i qualitatiu. La gent sembla ara disposada a sortir al carrer en unes quantitats mai vistes fins ara –res a veure amb la manifestació en defensa de l’ensenyament en valencià del passat juny, que ja va ser enorme- i a més el discurs del PP ha perdut ja l’hegemonia social, destruït pels constants casos de corrupció i les evidències continuades de la seva mala gestió. Aquesta ja no és una mobilització defensiva –a pesar que neix de la reacció a les dràstiques retallades en despesa social- sinó clarament ofensiva.

Les AMPA i presència de centenars d’escoles
La manifestació va ser liderada per les AMPA i les estudiants, amb la presència de centenars d’escoles i instituts amb les seves pancartes pròpies, les milers de funcionàries clarament identificades per les samarretes negres –en senyal de dol- i els col·lectius de base com les assemblees del 15-M, associacions de veïnes i grups d’Escola Valenciana. Per contra, la propaganda i els blocs sindicals –l’única excepció l’STEPV- i dels partits d’esquerra eren significativament reduïts. Veient la tipologia de les participants és fa evident que la manifestació ha aconseguit sumar tan les bases tradicionals del nacionalisme com la gent mobilitzada al voltant del 15-M, una autèntica mostra de la capacitat que tenen les lluites socials valencianes quan aconsegueixen confluir en objectius comuns.
El rebuig a les retallades simbolitzat en les típiques tisores i a la corrupció centraven la majoria de pancartes, encara que moltes de les quals blasmaven contra un model econòmic que ha posat l’ensenyament i altres necessitats socials a la cua de les seves prioritats.

Notícia extreta del setmanari La Directa

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s