Vaga General 29 de març: Un punt d’inflexió en la lluita anticapitalista a Mallorca

ImatgePer Emili Menasalvas. El marxisme, a la persona, alguns béns proporciona, entre ells el de l’organització. Gràcies a aquesta organització, gairebé em puc permetre el luxe de relatar la Vaga General del 30 de març en primera persona com si hagués viscut tots o gairebé tots els actes que es produïren a Palma i a Mallorca, encara que aquests s’hagin produït simultàniament i a llocs que es trobaven a quilòmetres d’allà on el meu cos físic es trobava.

A les dues del migdia del dimecres anterior a la vaga, els estudiants, professorat i personal de serveis que participen de l’Assemblea de la UIB van concentrar-se a la sortida del metro com ja feren just un mes abans per anar tots junts a ocupar l’edifici universitari Gaspar Melchor de Jovellanos, seu dels estudis de dret i economia. La primera marxa fou poc nombrosa. Sols una vintena d’estudiants respongueren a la cridada, mentre la resta d’estudiants que després s’unirien a la protesta feien el cafè de després de dinar. Durant la tarda, però, aquests mateixos estudiants “cafeïnats” anaren arribant a l’edifici fins ajuntar-se setanta persones disposades a ocupar i preparar els piquets informatius del dia següent.

L’assemblea fou rebuda cordialment per un grupet format per l’equip rectoral gairebé al complet i set membres del cos de seguretat de la Universitat que comunicaren a l’assemblea que a les 22h s’havia de tancar l’edifici i que allà no hi podria romandre ningú. Encara que mai no digueren que la policia entraria al campus per desallotjar, l’assemblea prengué aquella sentència com certa provocació i advertència que provocà l’arribada de més estudiants i professorat. Mentrestant, Contrainfo i Ràdio 77 ja havien muntat tot l’equip per anar informant de tot el que succeïa a la UIB. Gràcies a aquestes companyes, hom podia saber què passava a la UIB i els de la UIB podíem saber que passava fora del campus.

Diferents notícies anaven arribant al Jovellanos. D’entre elles, crida l’atenció un e-mail de Margalida Payeres Degana de la facultat d’economia i empresa que informava que durant el dia 28 i 29 de març, probablement es demanaria el carnet d’estudiant de la UIB a tota persona que volgués accedir a l’edifici, mesura que no pot ser interpretada amb categories gaire democràtiques.

A les 19h es celebrà l’assemblea que contà amb la participació de la gerent de la Universitat amb qui es tengué un fort debat. La gerent assegurava que allà no s’hi podria romandre i que l’equip rectoral estava preocupat per possibles desperfectes que podien ocórrer durant el vespre, com si alguna vegada hi hagués hagut desperfectes… també va comunicar que no entenia què fèiem ocupant un edifici quan la vaga era de treballadors que sols afectava a sectors productius de la societat. Aquí és quan vaig començar a qüestionar-me seriosament el perquè aquesta senyora i tot l’equip rectoral cobra un sou, ja que si en principi no és un sector productiu… Gràcies a diferents intervencions de l’alumnat i professorat quedà clar que aquell era el nostre lloc d’estudi i de feina i que era totalment legítim fer-hi vaga. Fos com fos, semblava que estaven més preocupats perquè ocupàssim l’Edifici Jovellanos que altra cosa ja que fins i tot, i mai davant l’assemblea, es va intentar negociar amb alguns membres de l’Assemblea de la UIB que s’ocupàs un altre edifici. Tal vegada sigui perquè la meitat de mobiliari d’aquell edifici on podem incloure sales d’ordinadors o simuladors de borsa eren cedits per entitats privades com el Banc de Santander o Sa Nostra.

Finalment, la gerent assegurà que dins el campus no hi hauria presència de la policia nacional, encara que si que es varen veure cotxes de la nacional circulant per davant l’edifici ocupat, i l’Assemblea decidí romandre a l’edifici per garantir el dret de vaga, que no era respectat per tots els professors posant pràctiques i classes obligatòries, i informar als alumnes del que suposa la nova reforma laboral.

A les 22h, una nova assemblea tengué lloc aquesta vegada ja sense presència de cap membre de la cúpula universitària tot i que si amb la presència de professorat que quedà al vespre a dormir amb la resta de l’alumnat. Durant l’assemblea s’acordaren els diferents piquets que es durien a terme i diferents actes que es farien durant la manifestació. L’estratègia principal era la d’informar a les tres entrades del campus i per això es feren tres grups que romangueren a les entrades a partir les 7 del matí. Encara que a un primer moment la policia mantenia una postura contrapiquet, per fer justícia cal destacar que en el moment en què la rectora, que ben amablement ens rebé a les 7 del matí a les entrades per donar-nos el bon dia, es retirà al seu despatx, l’actitud de la policia local, vestits per l’ocasió amb un uniforme diferent amb uns barrets a l’última moda, de la Guàrdia Civil que miraculosament comença a parlar català (tal vegada en vegem algun a les pròximes mobilitzacions a favor del català) i del personal de seguretat de la UIB fou bona i durant els escassos moments de tensió ajudà més als companys dels piquets que als esquirols. Tal vegada sigui que tots portam un petit revolucionari dins. Això o que per general ens agrada portar la contraria a aquells que estan per sobre nosaltres i sols feim el que es suposa que hem de fer quan tenim el cap que ens bufa al clotell. Jutjau vosaltres mateixos.

A la tarda seguiren els piquets informatius encara que aquesta vegada sols a dues entrades deixant buida l’entrada de la Facultat de Turisme. Mentrestant un altre grup obstaculitzava els accessos als aparcaments i boicotejà les classes on es va coaccionar l’alumnat amb activitats obligatòries com exàmens o pràctiques. Entre les fites aconseguides destacar el tancament de tots els serveis de reprografia del campus, els piquets informatius al metro i l’aturada de dos autobusos.

Mentrestant a Palma l’activitat va començar a les 00:00h del dijous. El principal triomf dels piquets foren els realitzat a EMAYA i a l’EMT, on sobretot a l’EMT els serveis mínims eren gairebé serveis complets, per dir-ho de qualque manera. L’aeroport on s’aturaren sols 24 vols de 232 i als polígons de Son Castelló i Can Valero també es trobaren amb piquets informatius encara que la presència en aquests llocs fou menor. La presència dels sindicats majoritaris a Palma es feu notar i aconseguiren també certes fites importants. A l’estació intermodal de plaça Espanya, els propis treballadors juntament amb companys de la CNT i CCOO també dugueren a terme piquets informatius. Finalment cal fer esmena als piquets de la part forana a llocs com Alcúdia, Inca, Calvià o Andratx.

Tornant a la UIB, a les 10:30 del matí es dugué a terme una petita assemblea per valorar els piquets i es decidí acabar amb els piquets informatius de les entrades i així permetre a un grup anar al piquet unitari que el Bloc Unitari Anticapitalista, on En Lluita Mallorca participa, que s’havia convocat a les 12h a la plaça Espanya. Així doncs, els companys d’En Lluita Mallorca baixaren a Palma per unir-se a companys de la CNT, CGT, Maulets, Endavant o Revolta Global entre d’altres. Abans de relatar el que va passar al piquet unitari cal donar l’enhorabona a les companyes de l’Assemblea UIB perquè el seguiment de la vaga a la Universitat fou extraordinari. La UIB, gràcies a la campanya informativa de l’assemblea, funcionà únicament al 17% de la seva capacitat. I mentrestant a hores d’ara la senyora gerent de la Universitat deu estar tota desorientada i sense entendre com una convocatòria de vaga de treballadors del sector productiu pot haver afectat a un sector “no productiu” com és la Universitat…

El piquet unitari, que comptà amb una presència d’entre 200 i 300 persones, tal vegada fou l’esdeveniment on es produïren els incidents de més tensió a arrel del tancament de les Avingudes de Palma. Gairebé durant mitja hora les Avingudes estigueren tancades provocant un col·lapse important. Justament en aquell moment és on es produí una petita càrrega que deixa una desena de ferits lleus i dos detinguts, un d’ells menor de d’edat, que per sort foren amollats el mateix dia tal i com s’informà durant la lectura del manifest al final de la manifestació convocada pel Bloc Unitari Anticapitalista. Més endavant, es tornaren a tallar les Avingudes, aquesta vegada durant sols cinc minuts a l’altura de la Plaça del Tub. Finalment, el piquet unitari decidí anar pels comerços del centre de Palma per informar al petit comerç de la reforma. El punt final del piquet es visqué a les portes del Corte Inglés de Jaume III on la policia decidí, molt constitucionalment, que els treballadors no tenien dret a informació i negà l’accés a qualsevol persona que volgués informar. A arrel d’aquesta informació alguns locals tancaren, encara que sols s’aconseguí que es tancassin de manera permanent uns pocs comerços.

Finalment arribam a la tarda i a la recta final d’una de les jornades de vaga més activa a nivell de carrer que es recorda a Mallorca. Pel que fa al consum atreviria a aventurar-me que tot i les crides a fer vaga de consum aquesta fou seguida relativament per poca gent. Si això sumam les petites mangarrufes per incrementar el consum que alguns ajuntaments, no sols de Mallorca sinó també de la resta de l’Estat, han duit a terme com deixar l’enllumenat públic encès durant el dia pens que aquesta no deu haver tengut gaire èxit. Ara bé, sempre queda la possibilitat remota de pensar que l’operari de torn que havia de pitjar el botonet d’apagar hagués fet vaga…

La manifestació convocada pels sindicats majoritaris aglutinà, fent una mitjana entre xifres d’organitzadors i policia, unes 50.000 persones. Paral·lelament, la convocatòria feta pel Bloc Unitari Anticapitalista aglutinà prop de 4.000 persones tot un èxit que supera les expectatives que des d’En Lluita Mallorca havíem fet. Degut a la mala gestió de la delegació de govern, les dues manifestacions es trobaren provocant embossos i moments de tensió entre ambdues manifestacions. Malauradament, En Lluita Mallorca veu com un fet negatiu que la gent no hagi pogut gaudir d’una convocatòria unitària de veres, encara que En Lluita Mallorca, en cas d’haver-se duit a terme dita manifestació unitària s’hauria posicionat en un bloc crític. Consideram que hem de fer el camí plegats, encara que no tenguem tots el mateix punt de vista. Cap a les 21h, i després d’una llarga espera, es llegí el manifest. Un manifest que criticava la postura dels sindicats majoritaris de pactar la reforma laboral. Una reforma que no és més que un eufemisme que amaga enganys i retallades de tots tipus. Així mateix es criticà la privatització de beneficis i la socialització de pèrdues que durant els darrers anys s’ha anat imposant i deixà ben clar que la vaga no és un fi en si mateix, sinó tan sols una eina i el principi de tot un seguit de mobilitzacions.

Tal vegada, i per acabar, el moment més emotiu que baix el meu punt de vista es visqué durant la lectura del manifest, fou quan tota el passeig del Born, seguint la veu d’En Lluita Mallorca començà a cantar durant gairebé dos minuts aquell cant tan conegut de “Una solució, revolució!”.

La lluita continua i l’organització és fonamental!

Emili Menasalvas és militant d’En Lluita Mallorca.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s