Primavera estudiantil: floreixen les vagues

Per Gisela Camarero*
No és necessari començar amb frases malauradament tòpiques sobre el context social en el qual estem obligades a conviure, i per tant, a resistir-hi. Aquest context també es trasllada a pràcticament totes les facultats i, conseqüentment, a totes les universitats. A tan sols tres mesos i mig d’acabar el curs ens trobem davant d’una declaració d’intencions molt clara per part del Govern: l’augment d’un 66% de taxes universitàries i l’acomiadament d’un nombre indefinit de treballadores i treballadors ja siguin professorat, personal investigador o d’administració i serveis.

Tan sols quan falten tres mesos per acabar el curs, i per tant, de l’aprovació i aplicació de tota aquesta sèrie de decrets que només tenen com a objectiu la condemna de la universitat pública, sols ens queda un únic camí: jugar-nos-ho tot a pràcticament una carta. He dit pràcticament perquè som conscients que aquesta és una cursa de fons i cal tenir resistència per guanyar-la, però en la situació que ens han obligat a trobar-nos, cal plantar-hi cara i tenir clar quin és el paper que ens toca jugar ara a nosaltres com a col·lectiu –sense el qual la universitat no existeix.

En aquests moments és fàcil observar que tenim la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) molt mobilitzada, capaç d’aturar classes durant més de quinze dies i alhora guanyar-se la confiança i el recolzament de la resta d’estudiants i professorat que eren del tot contraris a aquestes eines de lluita. Tot començà en una facultat, però és evident que la mobilització s’encomana i les forces es van sumant poc a poc: ja són quatre les facultats que porten una setmana aturant classes i bloquejant l’activitat administrativa.

Al centre de Barcelona també hi ha facultats que estan obrint nous horitzons: s’estan fent assemblees on el nombre de gent que hi participa comença a ser molt significatiu. Tot això demostra que hi ha, dit popularment, un caldo de cultiu molt bo i una consciència d’injustícia social molt forta. Per tant, està començant a arribar l’hora de fer una mobilització continuada amb tot un seguit d’accions que realment afectin als culpables de tot el que està passant a la universitat.
Mobilització permanent

Per involucrar a més gent en una mobilització continua i desenvolupar eines de lluita és important tenir present els diferents ritmes de les assemblees estudiantils i els espais d’organització de la gent que treballa a la universitat. Totes aquelles assemblees amb força i capacitades per convocar assemblees generals massives on la participació és molt alta, s’han de començar a arriscar a fer aturades continuades. Aturades continuades i reconduïbles que condueixin cap a una vaga continuada que si es duu a terme adequadament podrà sumar la resta de gent. També la resta de facultats en la mesura del possible, buscant com a objectiu una vaga general de la universitat pública paraigua de tots els sectors universitaris que no només pot quedar en un dia, ni dos, ni tres, si volem aturar les retallades.

Aquesta és una estratègia que s’ha de basar en diferents pilars. El primer, i imprescindible en qualsevol mobilització, és la coordinació principalment d’estudiants i en segon terme la coordinació amb la resta de treballadores de la universitat. És del tot necessari el suport mutu entre tots els sectors. El segon pilar, i també fonamental, és crear un comitè de vaga universitari encarregat de conèixer i fer l’examen del terreny per traslladar-ho a la coordinadora i aquesta que ho pugui traslladar a les assemblees. És una eina imprescindible si es vol avançar de forma eficient i contundent. Aquesta coordinació ha de fer la funció de cervell col·lectiu. Una vegada es coneix la situació i el context, pensar com continuar l’estratègia. I, per últim, i no menys important, és la necessitat d’establir de forma regular assemblees generals a totes les facultats per buscar l’enllaç i complicitat d’estudiants i personal treballador.

A més, cal tenir en compte un fet essencial, la combinació amb antics activistes amb la suma de les noves generacions d’estudiants. Al cap de vall, aquestes noves generacions d’estudiants hauran de ser aquelles qui continuaran la lluita. Per això, és important començar a establir un bon relleu generacional d’activistes.

En definitiva, tan sols falten tres mesos per acabar el curs, i entremig hi ha una setmana no lectiva, així doncs, és importantíssim començar a treballar des d’ara mateix. Acotar l’estratègia que es voldrà seguir per tirar endavant la lluita i d’aquesta manera aconseguir els objectius estudiantils que no han de ser asseure’s per negociar amb el Govern, sinó que s’ha d’exigir al Govern, com a mínim, que no volem ni una pujada més de taxes ni cap persona al carrer. Però, tal i com s’ha esmentat anteriorment, aquesta és una cursa de fons, i amb això no en tindrem prou. Mentre fem avançar la lluita, podrem debatre quin és el model universitari adequat per totes i portar a la pràctica que sigui la pròpia comunitat universitària qui decideixi aquest model.

De moment, seguint l’exemple de les aturades de la UAB, l’assemblea de la central —que aplega a alumnes de totes les filologies, matemàtiques i enginyeria informàtica— va decidir en una gran assemblea anar a la vaga indefinida a la tornada de les vacances de setmana santa. Front als ferotges atacs que estem patint, aquest tipus de mobilitzacions són més necessàries que mai.

*Gisela Camarero és militant d’Estudiants en lluita

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s