Assamblea d’Història (UB-Raval). Els atacs a l’Educació s’han anat succeint sense treva al llarg del passat curs i de l’actual, tant per part del govern central del PP com de CiU a Catalunya. Des d’escoles bressol fins a Universitat, les tisorades als pressupostos d’educació han significat acomiadaments (actualment 3000 interins es quedaran al carrer a partir del 31 d’agost), precarització dels i les treballadores, massificació de les aules, devaluació de les condicions d’estudi… Però la punta de l’iceberg d’aquest allau de retallades és el Reial decret llei 14/2012 i l’anunci del brutal augment del 66% del preu de les matrícules universitàries, proposat ja fa uns mesos pel govern de la Generalitat.
Aquest augment de les taxes no només és històric (el curs passat va pujar un 7%) sinó que és un veritable cavall de Troia a través del qual, camuflades rere el discurs de l’austeritat i la crisi, s’amaguen totes les polítiques privatitzadores i elititzants encetades en la darrera dècada a l’Estat espanyol i materialitzades al cèlebre Pla Bolonya i a l’actual Estratègia 2015. Les paraules del ministre Wert sobre el fet de que “no tothom ha d’estudiar” reflecteixen directament les intencions de les transformacions neoliberals que està patint la Universitat i que van encaminades a restringir-ne l’accés a la gran majoria de la societat, tot convertint-la en un espai per les elits regit pels rànquings internacionals i els interessos empresarials.
L’essència antidemocràtica d’aquestes polítiques, defensades exclusivament per una minoria social, queda ben reflectit al baròmetre de primavera elaborat per l’empresa GESOP, on el 86,5% dels i les catalanes es mostra en contra de la pujada de les taxes. Al mateix temps, l’oposició a aquestes mesures per part dels i les estudiants ha desembocat a les darreres setmanes en diversos esclats de lluita arreu de l’Estat espanyol. Així, mentre que a la Universitat de Sevilla els i les estudiants van aprovar una aturada de l’activitat acadèmica de dues setmanes en contra del Reial Decret, a les universitats catalanes els exemples es multipliquen: des del moviment de “Mundet es mou” a la UB fins al no tancament d’actes a la UPC, passant pel tancament al Rectorat de la Universitat de Girona. També a la Facultat de Geografia i Història de la UB des de fa dues setmanes els cursos d’Antropologia i Història de l’Art s’han declarat en vaga indefinida.
No obstant això, l’exemple del moviment estudiantil a Xile o ara mateix a Quebec, on des de fa 15 setmanes planten cara a la pujada de taxes amb una vaga indefinida massiva, i que està portant ara a les primeres victòries, com altres exemples anterior (com la lluita contra la pujada de taxes a la UNAM de Ciutat de Mèxic, que va aconseguir aturar l’augment desprès de la seva aplicació al no començar el curs) ens demostren que la única forma d’aturar els atacs a la Universitat és mitjançant una resposta unitària i contundent de la comunitat universitària, així com de tota la comunitat educativa i la societat.
Per tot això, des de l’Assemblea dels cursos de Història de la Facultat de Geografia i Història fem una crida a la resta de graus i llicenciatures, de facultats, d’universitats de Catalunya i de l’Estat espanyol, a tots i totes les estudiants, i als membres del PAS i PDI, ha mostrar el seu rebuig frontal al 66% mitjançant el no començament de classes al setembre.
En front del seu “no tothom ha d’estudiar”, nosaltres diem: la Universitat és per totes o per ningú. Al setembre, fem dels campus un exemple de que sí que és possible una Universitat diferent, on els criteris econòmics no prevalguin sobre el coneixement i l’esperit crític, i on les diferències socials no determinin l’abast dels nostres drets.
Assemblea d’Història (UB)
Tots aquells espais de la comunitat educativa que vulguin adherir-se a aquesta crida (assemblees, plataformes, sindicats, associacions, comitès d’empresa, etc.) poden fer-ho enviant un correu a stopsetembre@gmail.com
Estudiants En lluita 