“Sense enfortir l’autoorganització no hi ha procés de lluita que pugui reixir”

Des de l’esclat  de la crisi econòmica l’aliança entre els governs la banca i els empresaris ha llençat una ofensiva generalitzada contra les condicions de vida de les classes populars.  L’objectiu d’aquests atac no ha estat un altre que mantenir els seus beneficis a costa del nivell de vida de la gent corrent,  el que avui es diu 99% i abans es deia classe treballadora.  Les agressions s’han centrat en dos aspectes, degradació de les condicions laborals, reducció de sous, reformes laborals dictades per la patronal, acomiadaments i reducció de les eines de redistribució de la riquesa o salari social; és a dir els serveis públics, educació, sanitat, serveis socials i ONGs.   És evident que tota la societat (les classes benestant no) està perjudicada per les retallades socials i laborals, tanmateix el col·lectiu de persones que treballen a l’educació estem rebent molt directament les conseqüències d’aquests atacs. Observem con les condicions dels alumnes tant a les aules com fora de les mateixes, a la vegada que  patim una precarització laboral  creixent. És en quest context on el que abans estava dispers i desorganitzat, s’ha començat a estructurar. S’ha de tenir en compte que el percentatge d’afiliació sindical és molt baix i encara ho és més la participació dins dels sindicats i es partia de “derrotes” com la sisena hora i les lluites contra la LEC que van deixar sota mínims la majoria de  les  assemblees  tant de centre com de zona (Una assemblea de zona és aquella on participen representant s o persones treballadores dels centres educatius d’un poble o d’un districte).
A partir de la marea groga que va començar ara ja fa 3 cursos es va anar despertant més centres i es va cercar treballar com  comunitat educativa, alumnes, AMPES, docents i PAS, es van realitzar multituds d’accions que van permetre anar reconstruint assemblees de centre , que a la vegada vana anar revifant les de zones. A la vegada donat que aquest procés no ha estat homogeni i encara és bastant incipient han sorgit multitud d’iniciatives de coordinació especialment per internet. El mapa al final de curs de  2012 quedava així, assemblea groga (la més gran unes 3000) on participen, pares i mares, docents , PAS i alumnes, les zones  on participen docents de certs municipis del Baix Llobregat, Garraf, Barcelonés i Vallés, alguns a títol individual i d’altres com a representants de l’assemblea de centre. Aquestes zones es coordinen en una assemblea interzones que va  començar a consolidar-se a la primavera  a l’Abril del 2011. A final de curs passat es va començar a organitzar una assemblea de personal docent interí i substitut, que pretén arribar a la gent més precària a l’ensenyament, molta de la qual està a l’atur, tot i que hi ha més de 15.000 alumnes més. Després existeixen marcs com el MUCE (Marc Unitari per l’educació) on hi són la majoria d’organitzacions de la comunitat educativa i evidentment els sindicats (jo participo a l’USTEC) però en aquest article parlo només de processos d’autoorganització per la base.

La idea de fons és que sense enfortir l’autoorganització no hi ha procés de lluita que pugui reixir, en aquest camí estem. Acabem de llençar una vaga i cal analitzar els resultats tant organitzatius com els molts escassos de participació.

Oscar Simón, professor interí, sindicalista d’USTEC i militant d’En lluita

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s