2012-2013: Per un curs de lluita massiva i radical

Els atacs a l’Educació s’han anat succeint sense treva al llarg del curs anterior i inicis de l’actual, i cada vegada amb major intensitat. Les retallades als pressupostos en educació han afectat a tota la comunitat educativa, ja siguin guarderies, primària, secundària o educació superior, ja siguin treballadors/es o estudiants: acomiadaments, augment de les hores de treball, reducció del salari i tancament de places d’interins i de professors associats; massificació de les aules, devaluació de les condicions d’estudi i elitització de l’educació (el que significa, en paraules del ministre Wert, que “no tot el món hauria de poder estudiar”), materialitzat en el Reial decret llei 14/2012 i el brutal augment del 66% del preu de les matrícules d’Universitat, així com l’aplicació d’una matrícula per a la Formació Professional. L’avantprojecte de reforma educativa aprovat pel PP fa unes setmanes és un clar atac classista i sexista als fonaments de l’educació pública i universal, permetent el finançament públic dels centres segregats per sexe i posant noves traves per a limitar al màxim el nombre d’estudiants que puguin accedir a una educació superior.

Per si no fos poc, està clar que el més que probable rescat de l’Estat Espanyol només aguditzarà la situació. En Grècia, per exemple, l’últim paquet de mesures d’austeritat dirigides per la Troica implicava una brutal retallada pressupostari del 35% en la universitat (sumant-se a les anteriors retallades). Pagar el deute significa més retallades, a la universitat i a tots els serveis públics.

A més, cada dia està més clar que tant les classes dirigents de l’Estat espanyol com de la Unió Europea estan utilitzant la crisi a la qual ens han conduït els banquers i els grans empresaris per a augmentar l’explotació dels i les treballadores i convertir la Sanitat i l’Educació en un negoci. No obstant això, aquest procés de precarització, privatització i elitització de l’Educació, que enfonsa les seves arrels en els dogmes neoliberals que van començar a aplicar-se abans de la crisi, no s’està duent a terme sense una resistència creixent. El curs passat van esclatar diversos focus de lluita per tot l’Estat espanyol, a Catalunya, al País *Valencià, a Andalusia, a Madrid, sota la forma de vagues, manifestacions massives, ocupacions, talls de carretera… Encara que en general les mobilitzacions van estar poc coordinades i es van caracteritzar per arribar a la fi de curs, a Andalusia es va aconseguir que les taxes pugessin molt menys que altres parts de l’Estat. Si una vaga relativament petita com la de SevillaPara, de dues setmanes, va poder aconseguir això, una gran lluita massiva pot tombar els plans d’austeritat. I el millor exemple d’això és el moviment contra les pujades de taxes a Quebec, que després de sis mesos de vaga indefinida, manifestacions de centenars de milers de persones i d’haver superat gràcies a la solidaritat i a la unió de lluites una feroç repressió, va aconseguir que s’anul·lés l’increment de taxes i les noves lleis repressives.

Només una lluita massiva i radical pot frenar aquesta ofensiva neoliberal, i hem de començar a construir-la des de ja. Per tot això saludem la convocatòria de vaga del 11 octubre, doncs significa un tret de sortida important i al mateix temps busca la coordinació més enllà de cada universitat i de cada ciutat, especialment a Barcelona, on la PUDUP (la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública) convoca a la vaga previ debat a les assemblees de facultats. En altres llocs de l’Estat espanyol, donem suport i participarem de la jornada de lluita, encara que creiem que un procés de vaga ha de construir-se des de baix i enfonsar les seves arrels en els espais de base.

En qualsevol cas hem d’aconseguir que el 11 d’octubre sigui el principi d’un curs de lluita massiva i radical. Solament si aconseguim construir un moviment de base, basat en les assemblees de facultat o d’institut, que sigui capaç de mobilitzar massivament al estudiantat contra les retallades, les taxes, la privatització de la universitat –i, en general, contra un sistema capitalista que cada vegada es demostra més incapaç de suplir les necessitats de la majoria de la societat, de les classes treballadores i populars– i al mateix temps un moviment coordinat que sigui capaç de donar una resposta social conjunta, tant a nivell de cada ciutat, nació i de tot l’Estat; només d’aquesta forma podrem començar a enfrontar-nos als governs retalladors i tombar les contra-reformes en educació i les mesures d’austeritat en general.

Estudiants En lluita, octubre 2012

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s