Quebec: victòria contra l’austeritat

Per Albert García (@algoliver). El passat mes de febrer, els estudiants de Quebec van iniciar una vaga indefinida per protestar per la pujada d’un 75% del preu de les matrícules universitàries. Durant els sis mesos de vaga, l’única resposta per part del govern del Partit Liberal va ser la repressió policial, les detencions massives (més de 1.500), la criminalització mediàtica i l’aprovació d’una llei que restringeix la llibertat de manifestar-se i criminalitza les protestes: la Llei 12 (anterior Projecte de Llei 78).

Malgrat tot això, el moviment va continuar unit, va aconseguir un suport social més gran, i va acabar originant un històric moviment de protesta contra la corrupció, el neoliberalisme i les retallades en els serveis públics, obligant el primer ministre de Quebec, Jean Charest, a convocar eleccions anticipades. El 4 de setembre, el Partit Liberal era expulsat del poder per primera vegada en 28 anys, i la nova primer ministra, Pauline Marois, del Partit Quebequès (PQ), de tendència socialdemòcrata i sobiranista, anunciava l’anul·lació de la pujada de taxes i la revocació de la llei 12.

Com construir una vaga de masses

Fer caure el govern liberal ha estat una victòria molt important per al moviment estudiantil i l’esquerra a Quebec, i una experiència de la qual podem aprendre diverses lliçons a l’hora d’enfrontar-nos a l’atac neoliberal contra la universitat i l’onada de retallades socials a l’Estat espanyol.

La primera lliçó, per si mateix, fonamental en un escenari en el qual les classes dirigents semblen disposades a no retrocedir ni un mil·límetre, és que l’austeritat es pot derrotar.

La segona, és que tota resistència és un procés. La vaga estudiantil no va sorgir del no-res; al contrari, Quebec és un dels llocs amb els moviments socials més potents de l’última dècada: des de les protestes antiglobalització del 2001 a la vaga estudiantil de masses del 2005, que va formar una generació d’activistes estudiantils i va aturar una retallada de 103 milions de dòlars en educació, passant pel moviment antiguerra del 2003 que va aconseguir evitar la participació oficial de Canadà a la guerra. Tota aquesta experiència col•lectiva es va entrellaçar el 2011 amb el moviment Occupy i la “primavera àrab”, donant lloc al moviment anomenat printemps érable.

La tercera lliçó és que no va ser només la brutalitat dels atacs o l’assemblearisme el que va produir espontàniament una resistència massiva. El discurs que dominava a les assemblees estava enfocat a construir un moviment ampli i, a la vegada, radical. Mentre que moltes persones en el centre del moviment creuen en una educació gratuïta, la vaga va començar amb una demanda simple: “no a l’augment de taxes”. Això va mobilitzar unitàriament el màxim de gent possible. En comptar amb un gran suport social, la participació massiva resultant, no només va permetre radicalitzar a l’estudiantat, sinó que va fer possible superar la repressió, donant lloc a les sorolloses casserolades de milers de joves acompanyades per les seves famílies contra la Llei 12 i en defensa dels drets civils.

Finalment, i a la vegada, el context contra l’austeritat va permetre construir aliances amb altres moviments, en defensa del medi ambient o contra els acomiadaments de les treballadores, inspirant un moviment social veritablement massiu que ha estat capaç de tombar el govern.

A Quebec, s’ha guanyat una batalla contra l’austeritat, però la guerra segueix. El moviment ha de continuar als carrers, als campus i als centres de treball per assegurar-se que el PQ compleix la seva paraula, i per impulsar la lluita més enllà. Aquest primer semestre de resistència, no només ha educat a centenars de milers d’estudiants, sinó que ha de servir d’inspiració a Canadà i a tot el món.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s