Nova reforma educativa: el que faltava pel duro

Ni retallades a la llengua ni retallades socialsPer Marina Pérez. Aquest mes de setembre els centres educatius de tot l’Estat espanyol han començat el curs enfrontant una de les retallades més grans dels darrers anys en el sector de l’educació pública; a totes les comunitats hi ha hagut personal docent que s’ha quedat sense feina i que ha anat a engrossir les llistes de l’atur. Els centres han vist plantilles reduïdes, equips docents desmembrats, projectes que no s’han renovat, aules amb massificació d’alumnes, sous reduïts, beques i menjadors minvats.

El curs ha començat doncs “sense normalitat”, no només per la precarietat laboral de molts i moltes docents sinó per les mobilitzacions que han acompanyat aquest procés. Arreu del territori mestres i comunitat educativa en general han organitzat actes i propostes de denúncia del que s’està patint a les aules, escoles i instituts.

La fermesa de les mesures i les implicacions que tindran en el funcionament diari dels centres ho saben bé els/les professionals de l’àmbit, i poden donar fe del desgast i de la línia a la que el Departament d’Educació ens està empenyent: dificultar la qualitat de la docència, de l’atenció a l’alumnat i per tant al bon funcionament de tota l’educació pública en conjunt.

Per si això fos poc, davant aquest desgavell causat per les retallades, el Sr. José Ignacio Wert ha fet públic, la darrera setmana, el document normatiu on recull les modificacions que el seu partit pretén fer a l’actual Llei d’educació (LOCE; 2006).

La majoria de les modificacions que s’esgrimeixen en l’Avantprojecte de la “Llei Orgànica de Millora de la qualitat educativa” (LOMCE) suposen un retrocés en el sentit literal de la paraula, en reprendre la línia ideològica que ja el Partit Popular havia definit amb la LOCE el 2003: treure pes a les identitats autonòmiques en pro de la centralitat unívoca, professionalitzar la gestió dels centres públics, implantar revàlides tornant a l’esperit segregador pel que fa a la selecció de l’alumnat en itineraris diferenciats i en definitiva, modificar el món educatiu amb finalitats partidistes i ideològiques.

Les mesures concretes que modifica la LOMCE en aquest avantprojecte queden de la següent manera: Reducció, en un 10%, de la part del temari escolar que decideixen les autonomies (centralització i control més gran dels continguts i del currículum per part del govern central. Mesura que, en l’actual debat sobre el paper de les autonomies, afegeix elements de crítica i rebuig davant la línia centralista que anuncia el PP i que de cap manera és una mesura que ajudi a millorar la qualitat educativa).

Avenç dels itineraris que seleccionen l’alumnat en funció d’estudis acadèmics (Batxillerat) o pràctics (FP); això vol dir que l’últim curs de la ESO, a 4art, amb 14-15 anys, els alumnes hauran de decidir i triar una de les dues vies, doncs cada una tindrà una revàlida pròpia.

Es crea un nou cicle d’FP, la Formació Professional Bàsica, on els alumnes hi podran accedir amb 15 anys i que no donarà opció a obtenir el Graduat en ESO. Aquesta mesura obre la porta a la marginació de cert sector de l’alumnat amb dificultats que el sistema educatiu no sap donar resposta i que opta per la via fàcil, la de mantenir-lo amb un subtítol inferior a una Educació obligatòria i als 16 anys que surti del sistema sense possibilitat factible de tornar-hi a entrar. Es fa un pas enrere gegant al desmantellar la universalitzat i homogeneïtat de l’educació bàsica obligatòria fins els 16 anys.

S’implanten més avaluacions externes (el que vol dir que s’avaluarà la qualitat educativa mirant un nombre aleatori estandarditzat per una població diferenciada), a Primària dues i a secundaria tres: la principal reforma, però, és que es faran dues revàlides al finalitzar 4art de la ESO, diferenciades per aquells que han estudiat l’itinerari de FP i el de Batxillerat. La implicació més important és que es creen dos títols diferenciats que donen accés a dues tipologies d’estudis. Fins ara un estudiant acabava la ESO i decidia si feia Batxillerat o Cicles Formatius. Podia triar les dues opcions. A partir d’ara, si ha fet l’itinerari de Cicles a 4art, ja no podrà decidir fer el Batxillerat, o li serà molt més difícil perquè haurà de fer una prova per la que no ha estat preparat/da durant l’any. El seu títol, si aprova aquest 4art, només li permetrà estudiar Cicles. És una mesura clarament segregacionista, que defineix una línia marcada poc flexible i amb poques facilitats per retornar al sistema educatiu un cop ja has triat una de les opcions. Això vol dir endurir els ponts entre els estudis post-obligatoris i classificar els alumnes en funció de la tria.

L’avantprojecte de la LOMCE també anul•la la potestat que fins ara tenien els consells escolars per «aprovar i avaluar el projecte educatiu i el projecte de gestió, així com les normes d’organització i funcionament dels centres». Aquest mesura relega el paper de pares i mares i la seva implicació i participació en l’estructura escolar.

Finalment, una altra de les mesures que tenen més efectes sobre el sistema públic, és la idea de professionalitzar les direccions i dotar de més recursos als centres que proposin projectes de millora. Aquest aspecte fou introduït a Catalunya amb la LEC l’any 2009 amb el tripartit. Així, la mesura que vol aplicar Wert a nivell estatal ja ha estat implementada a Catalunya amb efectes negatius per la xarxa d’educació pública, doncs ha fomentat la competitivitat entre els centres i la promoció de diferències entre uns i altres, formant una xarxa de centres públics d’elit i d’altres no.

La LOMCE, inspirada en el document de propostes de l’avantprojecte, no deixa de ser d’una declaració d’intencions on el vocabulari emprat es repeteix constantment: competència, excel·lència, qualitat, millora, emprenedoria, autonomia de centres, lideratge de les direccions, èxit….conceptes de l’àmbit de la empresa, de l’economia, de l’esfera del capital. Però no de l’àmbit pedagògic, de l’àmbit públic, del benestar social i del que és millor pel conjunt del país.
El ministre Wert vol millorar el nivell educatiu dels ciutadans per fomentar el creixement econòmic i la competitivitat. I per això el mes de juny va aprovar un decret per augmentar el nombre d’alumnes a les aules, per augmentar el nombre d’hores docents del professorat i perquè no es cobrissin les substitucions dels mestres malalts durant els 10 primers dies de baixa.

Com que la filosofia del govern central és avaluar la qualitat educativa mirant només els resultats (les notes) de l’alumnat, i sense que sigui important la inversió que es faci en el sector, ens podem fer una idea de cap on va orientada aquesta Llei: intentar avaluar amb criteris homogenis i centrals a l’alumnat, segregar aquell que treu millors notes i poder comparar els resultats obtinguts en les proves amb les d’altres països per demostrar que hem millorat. No contempla mesures pedagògiques, ni treballa el tema del fracàs i l’abandó escolar des de les necessitats dels i les adolescents ni planteja propostes per al professorat. És una reforma que no era necessària i que no introdueix cap millora. Ans al contrari, canviar l’organització dels centres és una tasca que, en el moment en el que estem de retallades i reajustament, no facilita la tasca dels docents i encara empitjora la situació.

El professorat, com a conjunt divers i diversificat de persones, haurà de fer sentir la seva veu davant aquesta nova llei. Només a través de l’organització activa, en xarxes de treball i debat, discussió i presa de decisions comunitàries i democràtiques es podrà fer front i denunciar públicament l’abús que suposa la LOMCE per l’educació pública. És molt important que tothom conegui les implicacions d’aquesta reforma, la gota que s’afegeix a un vas ja molt ple de retallades i de precarietat, per poder-se posicionar davant la mateixa; per indignar-se el suficient com per omplir les assemblees de cada zona, plantejar el debat polític en els claustres de professorat, implicar l’escola i les famílies en la defensa de l’educació pública i seguir pressionant les administracions perquè escoltin la veu de molts ciutadans i ciutadanes que estan veient com es desmantellen els serveis bàsics de l’estat de benestar.

Marina Pérez és Membre del sindicat USTEC-Ste’s. Aquest article va ser publicat originalment al web d’En lluita al septembre del 2012.

Anuncis

One response to “Nova reforma educativa: el que faltava pel duro

  1. Retroenllaç: Senyor Wert: tregui les seves brutes mans de les escoles | Estudiants En lluita

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s