Crònica de l’assemblea de professorat de les universitats catalanes

Per Javier Hernando. Aquest dissabte 2 de febrer s’ha celebrat una assemblea de professorat de les universitats públiques catalanes convocada per  la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP).

L’assemblea ha tingut lloc al convent dels Caputxins de Sarrià. El lloc no ha sigut triat a l’atzar, doncs va ser aquí, fa quasi 50 anys, on es va celebrar l’assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. El convent va ser objectiu d’un setge i un posterior assalt per part de la policia franquista.

L’assemblea ha començat plantejant un debat sobre la funció social de la universitat. Les diferents intervencions han coincidit en què aquesta funció s’estava perdent, i en que cada vegada més la universitat està seguint un camí de jerarquització i precarització en el que respecta al PDI, i també d’elitització, deixant fora als i les estudiants de les classes populars. S’han recordat, entre d’altres, el procés de privatització  de la universitat a Anglaterra (en tres anys va desaparèixer la universitat pública) i el pla Bolonya. Les propostes més rellevants d’aquest punt han sigut impulsar un nou discurs entre el professorat, cap a les aules i els medis de comunicació, que faci front al discurs neoliberal de privatització, excel·lència i mercat…
També han estat una constant al llarg del punt, les demandes de transparència als alts òrgans i càrrecs de la universitat en quant a sous i gestió, i les crítiques a la jerarquització dels docents que es troba que respon a allò de “divideix i venceràs”.

Durant el segon punt han dominat les denúncies de les situacions laborals, com la prohibició de la llibertat de càtedra a algunes universitats (per exemple, a les Illes Balears), que els i les treballadores precàries són les que estan carregades amb un major volum de feina, les diferències en quant a condicions laborals que es donen entre universitat pública i privada, etc.
Es troba que en paral·lel al debat i a la construcció d’un discurs, calen també accions. Dur la lluita i la organització als departaments, negant-se a les reduccions de personal, als extres per fer màsters privats, al tancament de màsters públics i difondre molt les protestes.
Una proposta interessant ha estat la d’elaborar un cens de gent acomiadada amb informació sobre l’activitat acadèmica que realitzaven i on són ara, per posar així en evidencia tota la gent que està sent exclosa de la investigació i del món universitari.

Finalment, les conclusions que s’han tret de l’assemblea han anat en la línea de la mobilització i la organització. Així, d’una banda s’ha acordat de continuar i millorar l’auto-organització del PDI, amb tota la seva pluralitat, al temps que es veu la necessitat d’aprofundir em el discurs. En aquest sentit, s’ha acordat avançar cap a l’organització d’un IV Congrès de les Universitats Públiques Catalanes.

D’altra banda, pel que fa a les mobilitzacions, s’han proposat fer classes al carrer, senyalar als culpables del discurs hegemònic de la universitat, juntament accions rotundes i contundents amb l’objectiu d’aturar  els acomiadaments. Per últim cal remarcar que el professorat universitari ha decidit secundar la vaga estudiantil del 28 de febrer per tal d’avançar en la unitat de lluites amb la resta de la comunitat universitària.

Javier Hernando és activista estudiantil de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s