Tombem la LOMCE! La joventut no pagarem el seu deute!

Estret del Butlletí d’Estudiants En lluita n.9 En aquests temps de crisi les lluites pugen i baixen, poden portar a victòries o estancar-se, però en canvi l’agenda neoliberal sembla que no s’atura, mes rere mes, any rere any, imposant noves politiques neoliberals i d’austeritat.

L’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat pel 2012 van suposar unes retallades de 322 milions d’euros en ajuts a la vivenda, 7.000 milions en la sanitat pública i 3.000 milions en el sector educatiu. Els pressupostos del PP per a aquest any 2013 contemplen noves retallades per valor de 13.000 milions d’euros. A Catalunya, el govern de CiU ha anunciat que aquest any les retallades equivaldran a la mateixa quantitat que es va retallar el 2011 i 2012 junts, és a dir, 4.000 milions d’euros. Si les retallades anteriors ja van suposar l’acomiadament de milers de docents i l’augment de fins el 66% de les taxes universitàries, quina barbaritat ens espera a l’educació pública aquest any 2013?

A tot això s’ha de sumar el procés de privatització i mercantilització de la universitat, encarnat amb el pla Bolonya i l’Estratègia 2015, i de tot el sistema educatiu amb la darrera llei estatal, la LOMQE (veure anàlisi a l’interior).

En front aquest panorama, la única forma de plantar cara i aturar tots els atacs contra l’educació pública és reprendre la lluita i mobilitzar-nos activament. Al llarg dels últims anys les mobilitzacions en defensa de l’educació pública i contra les retallades i els acomiadaments han augmentat en número i força. El curs passat vàrem veure mobilitzacions massives per tot l’Estat espanyol, i el present va començar amb manifestacions i vagues de secundària a nivell estatal. El fet que aquests moviments no hagin sigut capaços d’aconseguir grans victòries (tot i que sí a nivell local) pot fer creure que tot tipus de resistència és en va. No obstant, nombrosos exemples ens mostren que es pot lluitar i que es pot guanyar.

L’organització de les treballadores de sanitat, les seves experiències d’ocupació i lluita són un referent per als i les estudiants, sobretot perquè la sanitat, com l’educació, s’enfronta al mateix atac de privatització. La potència de la lluita d’usuàries i treballadores sanitàries a Madrid, la marea blanca, aconseguint la primera vaga general del sector que a més va durar tres setmanes amb un seguiment massiu, és una experiència molt positiva d’autoorganització; així com l’expansió de les tancades als hospitals catalans per part dels i les treballadores durant el desembre passat i la formació de la “Coordinadora laboral de centres sanitaris de Catalunya”. També hem d’aprendre de la constància i la pressió continua de les PAH per a aconseguir la dació en pagament, una bona mostra de com la lluita des de baix, des dels barris, i mitjançant l’acció directa i la desobediència, no només pot combatre les polítiques neoliberals sinó que és capaç de guanyar el discurs social i deixar sense arguments a la mateixa classe dirigent.

Finalment, un exemple més llunyà però no menys útil és el de la lluita estudiantil del Québec. Aquesta ens mostra com amb un moviment massiu i radical, des de la base, amb una vaga continuada que va paralitzar durant sis mesos les universitats, i amb una unitat amb la resta de lluites de la classe treballadora, és possible no només de derrotar l’austeritat, sinó fer caure un govern i anul·lar una pujada de taxes universitàries.

Aquests són els exemples que hem de tenir presents de cara a organitzar la propera vaga d’estudiants de secundària i universitat del 28 de febrer, convocada per la PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública), i a la qual s’ha sumat el professorat de les universitats. I els hem de tenir sobre tot presents per donar continuïtat a aquesta jornada de vaga i lluita. Només amb una lluita continuada, massiva, radical, coordinada, i en confluència amb la resta de lluites del sector públic i de la classe treballadora en general, podrem construir un moviment estudiantil i de la comunitat educativa que sigui capaç no només d’aturar els atacs neoliberals i de derrocar els governs retalladors, sinó també de replantejar quin sistema educatiu volem.

Estudiants En lluita

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s