Ocupació del rectorat durant la jornada de vaga del 17A
A 15 dies de l’ocupació i 3 del bloqueig del rectorat de la UAB pels i les estudiants, l’Equip de Govern ha hagut de cedir i oferir una taula de negociació. Javier Hernando ens fa un recull de l’experiència d’aquests 15 dies i sobre quines són les perspectives.
El 17 d’abril, dins el marc de la jornada de lluita convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va convocar una jornada de vaga estudiantil. Més enllà del no a les retallades, la privatització i el desmantellament de la universitat pública, el discurs de la vaga estava enfocat en la reivindicació d’unes demandes pròpies de la UAB que giraven especialment en torn l’execució, per part de l’equip rectoral, de les esmenes aprovades al darrer Claustre (l’òrgan més democràtic i plural que treballa dins els mecanismes institucionals de la UAB). Com és habitual, hi havia el perill de que aquestes esmenes, contràries a les retallades, la pujada de taxes i els acomiadaments, fossin aplicades després de ser minimitzades, o simplement ignorades per part del rectorat.
La majoria d’assemblees que conformen la CAF veien propici un canvi d’estratègia, connectant l’augment de la combativitat iniciat a la vaga del 28 de febrer amb un confrontament directe i de desobediència contra el rectorat que permetés, a través d’unes reivindicacions concretes, ampliar les bases del moviment i canalitzar a gran part de l’estudiantat i de la comunitat universitària. En aquest sentit, el dia 17 la jornada de vaga donava lloc a l’ocupació del rectorat de la UAB, que va ser pres de manera pacífica per unes 200-300 persones.
Es va donar un primer contacte informal amb l’equip rector, on se’ns va proposar que abandonéssim el rectorat i podríem negociar directament amb la vicerectora. Donat que tota la força del moviment era la ocupació, i que perdent aquesta perdríem l’única cosa que els obligava a negociar, es va decidir, en assemblea, seguir ocupant el rectorat.
Divendres al matí van començar a fer-se classes al rectorat, gràcies especialment al professorat i als i les estudiants que fins ara no havien participat regularment a les assemblees, fent-se patent el suport que la comunitat educativa donava a l’ocupació i la inclusivitat d’aquesta.
A la tarda rebíem, en una reunió, el suport dels representants de PAS i PDI, aconseguint encara mes ànims per a seguir ocupant i la oportunitat d’estendre la lluita a tots els sectors de la universitat, no només entre l’estudiantat.
Des del principi teníem clar que l’estratègia a seguir era la d’augmentar mica en mica les mesures de pressió cap al rectorat, aconseguint així el suport de l’estudiantat no organitzat en assemblees de facultat així com de professors/es i treballadors/es del propi rectorat. Les mesures de pressió han anat evolucionant, des de concentracions al rectorat, fins a aturar-ne l’activitat laboral d’aquest, passant per escraches a l’equip rectoral, impossibilitar la celebració d’un Consell de Govern, i talls a les vies de comunicació de la UAB.
L’equip rectoral no ha parat d’intentar restar legitimitat a la protesta, enviant a tota la comunitat de la UAB comunicats explicant la seva versió dels fets, o directament mentint sobre com es duu a terme la protesta. Per això ha sigut vital pujar el grau de combativitat ben a poc a poc, per a no perdre massivitat en la protesta i poder aconseguir que el moviment estudiantil tingués una més que necessària victòria. Tot i que aquesta sigui modesta, és vital que la gent vegi la utilitat de l’organització i la lluita no només a través de la història, sinó d’exemples propers de victòries en el pla local.
Desprès de dues setmanes d’ocupació, les assemblees de facultat comencen a sofrir un cansament lògic, fruit tant de l’ocupació com dels esforços per intentar contra-informar sobre els comunicats del rectorat a l’hora que es puja el nivell de pressió i s’intenta fer mes efectiu el mètode de presa de decisions de forma assembleària, millorant també l’horitzontalitat d’aquest. També s’han generat altres problemes com a resultat de l’eixamplament del moviment i de les noves formes de lluita, com és la falta de treball d’agitació a les facultats per a explicar i sumar gent (al haver de concentrar totes les forces al rectorat), i un canvi del model organitzatiu (no es poden prendre decisions a una ocupació centralitzada seguint el model d’un campus de facultats que es reuneixen per separat) per a la presa de decisions. En qualsevol cas, la voluntat i les ganes per seguir treballant i solucionar els problemes també hi és.
Avui mateix, al quinzè dia d’ocupació i tercer dia de bloqueig del rectorat, l’Equip de Govern ha hagut de cedir i ha ofert una taula de negociació. Entenem que no és possible negociar sense continuar pressionant. Davant d’això ens trobem amb ganes de continuar la lluita, i amb una vaga estatal el dia 9 de maig, que pot suposar tant la participació de tota la comunitat universitària en la ocupació del rectorat, com una jornada de vaga transversal a la UAB amb tots els sectors que s’han unit gràcies a la ocupació treballant junts.
La ocupació segueix, la lluita continua!
Javier Hernando és estudiant i membre de l’assemblea de Ciències-UAB
Estudiants En lluita 