Victòria contra el consell de govern de la UB i ocupació del rectorat de la UAB a la jornada de lluita de la PUDUP

Per Albert Portillo. Ahir, dimecres 17, dins el marc de la jornada de lluita convocada per la PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública) i gràcies a la mobilització massiva de l’estudiantat i el professorat s’ha aconseguit aturar el Consell de Govern de la UB que havia d’aprovar les retallades del curs vinents.

La lluita contra els acomidaments i les retallades a la UPC

Els temps no són fàcils per a cap institució pública i la UPC no és una excepció. Des de fa quatre anys la UPC es va situar a l’avantguarda de les universitats catalanes amb major dèficit acumulat, arribant als 110,8M€ en tancar 2012. Cal destacar que gran part d’aquest dèficit és degut a la contínua reducció dels fons aportats per la Generalitat, incomplint els acords de finançament.

Alemanya elimina les taxes universitàries en temps de crisi

Per Paula Rauch. Després de dues setmanes d’haver-se pronunciat més d’un milió de persones a Alemanya en contra de les taxes de matriculació, s’han suprimit aquestes en els dos últims Länder alemanys on encara es pagaven. Tot un èxit contra el neoliberalisme, un èxit de les protestes portades a terme durant anys per centenars de milers d’estudiants.

Corrupció a la UAB?

Per CGT-UAB*. Des de la secció sindical de CGT de la UAB hem tingut accés a diversos indicis que ens fan témer l’existència d’actuacions corruptes en el marc de l’Esfera UAB, tant en el Parc de la Recerca UAB com en la Fundació UAB. Us els posem en coneixement i, alhora, demanem al Rector que, en pro de la política de transparència de què el seu equip fa gala, informi a la comunitat universitària de l’abast d’aquests indicis i, arribat el cas, de les mesures correctors que l’Equip de Govern pensa adoptar. 

Cròniques de la vaga estudiantil del 28 de febrer

Classes al carrer durant la setmana de lluita.

Piquets a la Universitat Pompeu Fabra.

Barricades al campus de la UAB el 28f

Barricades al campus de la UAB el 28f

La facultat de Filologia UB buida per la vaga. (Sarai Rua)

Capçalera de la manifestació del 28 de febrer per Barcelona.

Llegeix què es va fer i com es va viure la vaga del 28 de febrer a diverses facultats de Barcelona.

No passaran ni als carrers ni a les facultats!

El dilluns 7 de gener es va produir una altra agressió feixista, aquesta vegada a plena llum del dia i als carrers del centre de Barcelona. Al passatge Sant Antoni Abat, un grup d’uns vint neonazis va apallissar fortament a un jove del barri que va haver de ser portat a l’hospital. Posteriorment el grup de neonazis es va passejar pels carrers del Raval, fent la salutació feixista al crit de Seig Heil! i intimidant el veïnat i comerciants de la zona, com per exemple davant de la botiga de roba alternativa Partisano. Poc després van fer irrupció al campus d’UB-Raval,  on van continuar llençant amenaces i consignes feixistes als i les estudiants de la facultat. Finalment van desaparèixer amb l’arribada d’una patrulla de mossos d’esquadra.

Aquesta podria ser una altra anècdota, una altra provocació, una altra agressió feixista als nostres barris.

Senyor Wert: tregui les seves brutes mans de les escoles

Per Oscar Simón. La Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) proposada pel ministre Wert, suposa un retrocés brutal en tots els aspectes educatius. Marina Pérez a l’article Nova reforma educativa: el que faltava pel duro analitza en profunditat la vocació mercantlitzadora de l’actual ministre d’educació.

Supressió de les partides contra el fracàs escolar (una mitjana de 60 milions d’euros gastada durant vuit anys), que s’havia reduït del 31% al 26,3%, encara per sobre del 14,4% de la UE, però una reducció important. També s’eliminen el programes contra l’abandonament escolar que suposaven uns 40 milions d’euros anuals. S’estableix un nou cicle d’FP que comença als 15 anys i que queda fora del graduat escolar.

Nova reforma educativa: el que faltava pel duro

Per Marina Pérez. Aquest mes de setembre els centres educatius de tot l’Estat espanyol han començat el curs enfrontant una de les retallades més grans dels darrers anys en el sector de l’educació pública; a totes les comunitats hi ha hagut personal docent que s’ha quedat sense feina i que ha anat a engrossir les llistes de l’atur. Els centres han vist plantilles reduïdes, equips docents desmembrats, projectes que no s’han renovat, aules amb massificació d’alumnes, sous reduïts, beques i menjadors minvats.

Les vagues: una anàlisi per a la continuïtat

Oscar Simón (@simongorjeos), professor de secundària i membre del sindicat USTEC, analitza la recent vaga d’educació i com pot avançar el moviment per aturar les retallades. Publicat originalment al diari En Lluita (octubre 2012).

La crisi sistèmica que estem vivint està caracteritzada, a Europa, per una ofensiva de les classes dominants. Tanmateix, els governs han estat molt curosos en la seva estratègia, és a dir, han atacat els sectors esglaonadament. D’aquesta manera, han intentat evitar la generalització dels conflictes, a la vegada que han aplicat una política de bola de neu anunciant una mesura darrera l’altra, incrementant la sensació d’impotència. A més a més, aquest esglaonament, no només ha estat planificat sectorialment, sinó que s’ha donat geogràficament, tant en el context europeu com estatal. Així, cada comunitat autònoma ha obert els conflictes a l’ensenyament (per exemple) en moments diferents. D’aquesta manera, quan a Madrid es van convocar vagues d’educació a l’inici de curs 2011-2012, a la resta de l’estat no van fer res, i va passar el mateix al País Valencià, Castella-La Manxa, Astúries i Catalunya.

Quebec: victòria contra l’austeritat

Per Albert García (@algoliver). El passat mes de febrer, els estudiants de Quebec van iniciar una vaga indefinida per protestar per la pujada d’un 75% del preu de les matrícules universitàries. Durant els sis mesos de vaga, l’única resposta per part del govern del Partit Liberal va ser la repressió policial, les detencions massives (més de 1.500), la criminalització mediàtica i l’aprovació d’una llei que restringeix la llibertat de manifestar-se i criminalitza les protestes: la Llei 12 (anterior Projecte de Llei 78).