Comunicat: Front la seva violència, ocupam la Conselleria

En lluita Mallorca.Des de d’En lluita Mallorca volem donar tot el nostre suport a totes les estudiants que en el marc de la jornada d’accions en defensa de l’educació, van ocupar la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitat i el despatx del conseller de les retallades. També volem denunciar la forma en que el Govern del PP, per part del conseller Bosch i alguns diaris de la premsa manipuladora, intenta capgirar i tergiversar els fets. Amb un discurs totalment cínic pretenen criminalitzar com “antidemocràtics i violents” a les estudiants.

Solidaritat amb #GUCstrike

[english version]

El grup estudiantil revolucionari socialista a Barcelona, Catalunya, enviem la nostra salutació i solidaritat a la vaga i ocupació a la Universitat Alemanya del Caire (German University of Cairo, GUC).

Enviem el nostre condol a la família i amigues/amics d’en Karim Khouzam, l’estudiant de GUC assassinat durant l’atac contra els fans de l’Ahly a l’estadi de futbol de Port Said, i donem el nostre suport a la vostra crida perquè es castiguin els responsables, la qual cosa significa, sobretot, la caiguda de la junta militar, l’SCAF.

També fem una crida per a la reincorporació dels estudiants expulsats o suspesos de la GUC, simplement per exercir la seva llibertat d’expressió sobre aquest assumpte.

La vostra lluita per la justícia és també la nostra lluita. El passat 15 maig, l’esperit de Tahrir va esclatar a les places de tot l’Estat espanyol, i va néixer el moviment Indignat. A les últimes setmanes, un nou moviment estudiantil ha sorgit als carrers, a les facultats i als instituts de València i Catalunya. Igual que vosaltres, exigim una democràcia real i una justícia social real. Igual que Mubàrak, i igual que l’SCAF, l’Estat aquí respon amb repressió.

Per descomptat que hi ha diferències entre les nostres situacions, però tenim molt més en comú amb vosaltres, les nostres germanes i germans al Caire —i a Alexandria, Helwan, Mansoura…— que amb els nostres anomenats “líders” a Europa. Les i els treballadors i estudiants del món som una sola mà!

Estudiants En lluita / Students In Struggle

Barcelona, 7 de marc de 2012

Davant les càrregues policials i les detencions al moviment universitari

Comunicat En Lluita i Estudiants En Lluita. La jornada de lluita de les universitats publiques d’aquest dimecres 29 de febrer ha estat un gran èxit. La vaga ha tingut un altíssim seguiment –per sobre del que ja tingué l’anterior vaga del 17 de novembre-, les mobilitzacions han estat molt combatives i la manifestació del matí d’una massivitat amb escassos precedents en els últims anys en la lluita de la comunitat universitària, amb més de 60.000 manifestants als carrers de Barcelona, 20.000 a València, així com milers a Girona, Tarragona, Lleida i Mallorca, i a d’altres punts de l’estat.

No obstant això hem de lamentar la forta repressió patida durant la manifestació a Barcelona així com la criminalització que ha patit el moviment per les accions que han tingut lloc durant les mobilitzacions. Així doncs, es pretén desviar el debat de les reclamacions de la comunitat universitària i obviar la verdadera violència que exerceix el govern de CiU amb la pauperització dels serveis públics i, més concretament, de la universitat pública, en la qual es preveu que s’acomiadin més de 700 professors i professores alhora que es torna cada cop més privativa i elititzada a conseqüència de l’increment del preu de les matrícules i es destrueix l’escassa democràcia de la qual gaudeix per posar-la sota el control dels mercats.

Durant la manifestació les càrregues policials han comportat nombrosos ferits, inclosa una dona atropellada per un furgó policial. A més, s’han practicat detencions a 13 persones, una d’elles un company d’En lluita, que han anat essent posades llibertat en la seva majoria en les hores següents. Ja el dia anterior a la vaga la policia va detenir a tres estudiants (una d’elles d’Estudiants En Lluita). A les persones deixades en llibertat, però, se’ls hi imputen càrrecs sense fonament.

Davant d’aquests fets exigim:

– L’alliberament de les persones que restin detingudes i la retirada immediata dels càrrecs a les imputades.

-Que s’aturi la criminalització de la lluita estudiantil i de la comunitat universitària, una lluita legitima per la preservació d’un dret social bàsic com és l’educació pública.

Manifestem la nostra solidaritat amb totes les companyes i companys detinguts, agraïm la solidaritat que s’està desplegant i donem tot el nostre suport a les convocatòries previstes pels propers dies.

LA REPRESSIÓ NO ENS ATURARÀ!
PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA I ELS DRETS SOCIALS, CONTINUEM LA LLUITA!

En lluita i Estudiants En Lluita, 1 de març de 2012.

Comunicat: La PUDUP denunciem l’actuació policial d’aquest matí davant d’una protesta pacífica universitària

Per PUDUP. Avui a les 9:30 hi havia convocada una protesta pacífica a la Conselleria d’Economia i Coneixement per denunciar el procés de desmantellament de la Universitat Pública Catalana. La protesta estava convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP), òrgan unitari de les principals organitzacions de treballadors, professorat i estudiants de les universitats públiques catalanes. La protesta de caràcter pacífic no s’ha pogut realitzar per una actuació policial absolutament desproporcionada que ha finalitzat amb diversos estudiants amb contusions i dos estudiants emmanillats i detinguts.

Relat del desallotjament del Rectorat

Relat extret de 58i+: http://58imes.wordpress.com/

Eren gairebé les 5:30a.m i dormia plàcidament aferrada als llençols quan de sobte, un soroll em va despertar, -“ els mossos, els mossos!” cridaven els companys, jo encara era al llit sense entendre ben bé que estava ocorrent, esperant qualsevol senyal que extirpés aquella situació de la ciència ficció o la paranoia col·lectiva en que havíem estat ofegats aquests últims dies. “ Teniu dos minuts!” sentencià una veu greu al fons del passadís i ben aviat vaig reconèixer les botes, el casc i la porra, ben fàcilment aquell soroll contundent de les passes massives que s’acosten i que tant m’havia costat d’esborrar del meu cap després de tot allò ocorregut a la Pompeu Fabra. Vaig fer un salt del llit buscant alguna roba que posar-me a sobre, que em tapés davant aquell estrany. “Deixeu els mòbils!” cridaven, però, la foscor i els nervis m’impedien fer rés que no fos tremolar. Diferents veus anaven notificant-nos que el nostre temps s’esgotava i que havíem d’anar sortint, , així que vaig decidir agafar roba paulatinament i marxar abans que les advertències es convertissin en cops de porra, després de tot, hi ha coses que s’aprenen molt ràpidament.

Sortint de la zona on dormíem els companys s’aglutinaven a les escales asseguts i custodiats per desenes de mossos, pensava en aquell llibre de Primo Levi “Si esto es un hombre” i em venien al cap petites imatges que ell explicava sobre els camps de concentració. Les expressions dels meus propers eren les de una derrota inesperada i jo acompanyada per dos mossos vaig agafar un lloc per esperar a saber que farien amb nosaltres. Un cop tots junts vam decidir fer “arrancacebes” que és un mètode de resistència pacífica on tothom s’agafa de peus i mans a les persones que té al costat per complicar el desallotjament forçós. “ Truqueu als mitjans! Aviseu a companys!” Susurrabem entre dents i a amagades, enviàvem missatges d’ajuda.

“Qui vulgui sortir ara mateix pel seu propi peu no tindrà cap problema, els que us resistiu, s’aplicaran vies penals” En aquell moment la tensió es podia mastegar i una persona decidí marxar, la resta ( 53 aprox. ) ens vam preparar per les conseqüències que sabíem, tindria la nostra decisió. “ Ara qui vulgui, haurà d’aixecar-se i agafar aquells objectes personals que li siguin imprescindibles, després, tot el que es quedi, passarà a ser propietat de la universitat. “Jo tinc el meu ordinador” va dir un company i es va posar de peus, un mosso el va estibar, “ Heu dit que podia agafar les seves coses!” va replicar una companya. Però no vam obtenir cap resposta. Llavors els mossos van procedir a fer el primer desallotjament precisament amb aquest company, ell oposà resistència mentre cridava “el meu ordinador!” i llavors tres mossos més s’aproparen i l’immobilitzaren, mentre el colpejaven i li pressionaven la cara amb el genoll contra el terra. Tots miràvem bocabadats i cridàvem que s’aturessin. Avui, aquest mateix company, té una fissura de ròtula i múltiples contusions, a més d’un mes d’escaiola.

Una càmera accedí, tenia un gran focus blanc que ens dificultava la visió i anava enregistrant totes les nostres cares, quan el focus marxava, els mossos continuaven amb la seva feina, doblegaven els canells fins que cridaves i et desenganxaves, t’estiraven dels forats del nas… després t’arrossegaven per les escales agafats dels braços i sovint quan perdiem als companys que s’emportaven de vista, escoltaves els crits i l’estomac se’t feia marbre. Quan la càmera hi era present, senzillament romanien immòbils i silenciosos, expectants. “Que algú faci fotos!” murmuravem quan els companys eren torturats, pero mai han arribat a veure la llum aquestes instantànies.Un home jove pujà les escales, duia una caputxa i un mocador que li tapava tota la cara, solament se li podien veure els ulls. Anava vestit de carrer però, parlava amb els “caps” i es passejava per tot l’espai. Sincerament, la situació superava totes les teories conspiratòries que havíem pogut articular durant totes aquelles nits al rectorat.

Donat el pànic silenciós que començava a respirar-se algú decidí iniciar un monòleg humorístic amb el que tots rèiem i intentàvem que la por se’ns escapés per la boca en forma de rialla nerviosa. Alguna eina per escapar-nos d’aquella situació que mai ningú vam imaginar viure. Però, poc ens podia durar el riure quan vam comprovar que començava a fer-se de dia i els mètodes utilitzats per ells cada cop eren més durs. Agafaren a un company que es resistia, cridava incessantment i de cop, la seva veu es transformà en un ‘gemeig’; efectivament i sense acabar de creure-ho, descobrirem que els mossos li estaven pressionant el coll fins estrangular-lo per tal de que es desenganxés. Intentava parlar i les seves paraules s’ofegaven al camí, nosaltres sols sabíem que protestar desesperats i empassar-nos les rialles que abans havien destensat tant l’ambient.

La gent anava sent arrossegada, cada cop érem menys i sabíem perfectament quines eren les conseqüències per als últims. Un dels companys més xarraires, al que nomenarem “Ricardo”, un dels que més havia calmat els ànims repetint que ‘no ens passaria rés’, que ‘no havíem de fer rés que ens posés més en risc del que ja estàvem’ i que ‘ja sols quedava resistir’ va ser guardat per al final, amb el meu grup. Els mossos se’l miraven i es deien coses entre ells a cau d’orella. Sabíem que la cosa no aniria bé, tots dos havíem estat al desallotjament de la Pompeu Fabra la setmana anterior per la trobada d’assemblees i teníem coneixement de fins a quin punt els mossos poden recordar-te, a tu i el teu nom.

Escoltàvem als companys fora cridant consignes i ens havien avisat sigil:losament de que ja hi eren tots els mitjans a fora. Bé – vaig pensar- al menys no quedaran impunes. Més tard que aviat va arribar el meu torn i una mà es va posar a la meva cara per impedir que respirés, poc després, veient que no era efectiu i resultava massa visual, canviaren a la tècnica dels dits al nas i a la boca. Estava angoixada i cridava perquè em deixessin estar i en un acte reflex ( i dic ‘acte reflex’ perquè així fou i no m’avergonyiria reconèixer si pel contrari, hagués estat intencionat) vaig tancar la boca i vaig mossegar el dit a un d’ells, l’únic que vaig aconseguir fou que les mans del mosso que tenia al darrera m’encerclaren el coll i començaren a pressionar cada cop més fort; jo cridava perquè els meus companys se’n adonessin, però rés aconseguia que sortís de la meva gola i l’oxigen se m’acabava, així que em vaig soltar i vaig ser arrossegada pels braços escales avall fins la meitat, on em van deixar al replà. Vaig sentir moltes ganes de vomitar i les arcades eren continues tirada al terra. Un mosso plantat al meu costat em mirava a cua d’ull sense immutar-se i jo sols vaig encertar a pensar que aquest era un dels moments més degradants de la meva vida. Vaig comprendre que no podia esperar que aquells homes que tenia al front se n’adonessin de que simplement intentava lluitar pacíficament per una cosa en la que creia, de que no els havia tocat ni un sol pel, de que no mereixia el que m’estaven fent. Vaig saber doncs que de rés servia defendrem ja que cada acció que fes seria tornada per triplicat i que sols quedava “aguantar el tirón” per acceptar que la ‘justícia’ té diferents significats segons qui l’apliqui.

Arribat el moment van baixar a “Ricardo” i el van posar a un metre de mi i un altra companya, tots tres per separat. Nosaltres dues estàvem assegudes però a ell el tenien immobilitzat pels dos braços amb el cap al terra tot i que en ningun moment es va mostrar agressiu, senzillament es va negar a marxar al igual que la resta. “ Deixeu-me estar, si us plau, no m’escaparé, em feu mal” lis deia el company, però res calia esperar dels ninots de ferro que sols feien que desafiar els límits del seu teixit ossi. “Pareu!” vaig cridar, “ Que no veieu que no està fent res? Pareu!”, “Calla!” – em contestà aquell que havia restat passiu al meu estat decadent anterior-, “ ¿ Com voleu que calli? Deixeu-lo estar i em callaré, de veritat!” llavors un dels mossos propers allargà el braç i em colpejà el cap, fent que rebotés contra el mur. Vaig callar.

Quan vam veure la duresa amb la que tractaven a Ricardo jo i l’altra companya, esperant-nos lo pitjor vam començar a armar escàndol perquè marxés el primer dels tres. “Ricardo, no siguis boig i no deixis que et guardin per l’últim, ja saps com van les coses, surt ara!” ell va coincidir amb que era la millor opció i marxà. A continuació baixaren l’altra noia i em van preguntar novament “ sortirà pel seu propi peu, senyoreta?” ( encara em pregunto quin tipus de persona t’arrossega per les escales i després et tracta de vostè ), “¿ tu penses que puc sortir pel meu propi peu després del que esteu fent ?” – vaig contestar – llavors em van agafar dels braços i la samarreta amb la infortuna de que aquesta es va aixecar fins al cap i com que era el pijama vaig quedar totalment despullada de cintura cap amunt. En aquesta situació vaig ser arrossegada durant tota la segona part de les escales, amb aproximadament 20 mossos dispersats per tot arreu presenciant l’escena, fins que em deixaren tirada al terra i segons després algú em tapà novament. No sé si fou allò que acostumen a anomenar “shock” però, alguna cosa passava que m’impedia incorporar-me per mi mateixa i em feia estar totalment immòbil, mentre tenia grans dificultats per creure el que estava ocorrent.

Una mà m’agafà, érem el grup del principi, tornàvem a estar junts. Els vaig fer un gest de complicitat, però un d’ells mirava el terra amb els ulls ben oberts, suposo que ell tampoc aconseguia entendre qué estava passant i no era qüestió de forçar-lo. En aquesta situació ens van treure un a un mentre nosaltres continuàvem explicant-los que aquesta ocupació estava carregada de contingut i no podien seguir ignorant el motiu pel qual fèiem resistència pacífica. Mentre esperàvem dos mossos que hi continuaven a la meva esquerra es recreaven “ Ja, ja … verás aquel cuando se quede solo, va a pillar! ” i reien novament. Em disposava a dir-los alguna cosa quan la companya em tranquil·litzà “Ho fan simplement per provocar… no lis facis cas”, així que vaig assentir i li vaig donar l’esquena per no veure més els seus gestos, ni la fanfarroneria.

Quan vaig quedar l’última, restava en silenci preguntant-me si mereixia la pena intentar raonar amb ells o descarregar la meva ràbia ara que ja no hi era ningun company per frenar-me. Però, llavors el “cap” va començar a dir alguna cosa i tots van mirar cap al fons traient-me la vigilància de sobre situació que el mosso que ara estava darrere meu, el provocador, aprofità per encarrilar-se i enganxar-me una potada a la esquena que jo vaig respondre cridant com una posseïda. La resta de mossos que no havien presenciat l’escena es giraren alarmats pels meus crits i llavors van posar-me la mà a la cara novament, per intentar dificultar-me la respiració mentre hem pressionaven allò que ells anomenen “punts de dolor”, aquells que no deixen marca. Em van agafar doncs entre dos i em van llevar, finalment, a prendre’m les dades. Intentava treure la documentació, però em tremolaven les mans i plorava; això encara em feia sentir més estúpida. Llavors “la persona” que hi havia estat tota la nit a l’altra banda del mostrador, aliè a tot allò ocorregut 10 metres més allà, mirant-se el meu DNI aprofità per consolar-me: “ Va Nerea, no ploris…” al que jo, amb molta educació li vaig contestar mentre els dos mossos em subjectaven forçant-me el canell: “Si tu estiguessis en aquesta situació, no ploraries?”. Baixà la mirada ja no sé si per empatia o per indiferència absoluta, la qüestió és que poc m’importà en aquell moment i ja doncs, els meus “acompanyants” demanaren reforços per treure’m fora mentre jo duia el compte enrere que restava perquè el meu canell es luxés definitivament. Així fou que vaig sortir, moment el qual, “la vanguardia” aprofità per congelar en píxels, brindant-me tota una setmana en la que ningú del meu voltant no ha pogut parlar d’un altra cosa.

I jo em pregunto quan la gent comenta i condemna durament el fet de “fer-nos fora” com una traïció al diàleg i l’estil democràtic, que passaria si agüessin estat dins amb nosaltres. Si ara no poguessin abraçar als seus companys perquè tots estan plens de contusions. Si t’haguessin estrangulat, colpejat i arrossegat semi-despullada per unes escales, on quedaria llavors ‘bolonya’ i ‘la lluita per la universitat publica’. On quedarien els senyors Dídac Ramírez, Josep Joan Moreso, Lluís Ferrer i la seva decisió de esborrar a los “anti-bolonya”.

Resulta inevitable sentir-se incòmoda amb aquest caràcter victimista que impregna la narració dels fets i aquests últims dies de la meva vida, com tampoc ho estic quan penso y sé, que mai seré capaç de demostrar l’ocorregut, ni una imatge, ni un número de placa; que mai la meva paraula valdrà més que la d’un Mosso d’Esquadra amprat per l’Estat.

Avui el senyor Saura admetia possibles “errors” i jo faig una crida a qüestionar-nos si potser l’agressió un error quan parlem d’una lògica repressiva i si no és, que el grau de violència està en funció del desig amb que s’anheli l’objectiu. I ja que reconeix un possible “excés” de contundència per part dels seus agents ¿ Per que continuen llevant pistola ? ¿ A què estem esperant ?, Què significa que els sindicats de Mossos no comparteixen aquesta condemna? Senyor Dídac y senyor Ferrer ¿ On es la línia vermella dels mossos ?.

D’altra banda no em queda sinó estar agraïda d’haver descobert que som molts els que creiem en que altra educació és possible, una vertadera revolució pedagògica, una educació crítica, on es formin professionals, però també pensadors. On el coneixement sigui una eina per a l’evolució social i personal, i no per l’interès d’una minoria directiva-empresarial. On les persones guanyen eines i recursos, no dogmes, ni automatismes, ni mecanismes d’actuació inqüestionables. On entrenar-se únicament per ser efectiu laboralment sigui, senzillament, una opció més a escollir, d’entre tantes altres.

En últim lloc, voldria convidar, convidar-vos, convidar-nos a no fer una lectura fàcil, una lectura puntual dels fets ocorreguts els últims dies, ja que ha arribat el moment de posicionar-se i acceptar que aquests incidents no són més que el fruït de molts anys en que l’expansió del pensament acrític, la precarització laboral i el malestar col·lectiu que han produït la creació del nostre propi arxipèlag social on tot es massa llunyà i rés és lo suficientment ‘important’. Us demano llavors la vostra col·laboració perquè les persones responsables de l’estrès psicològic que encara ens impedeix dormir amb normalitat, assumisquen la responsabilitat dels seus actes.

Manifest per l’absolució dels 58 imputats en el desallotjament de la Universitat el 18 de març

El 20 de novembre de 2008 milers estudiants preníem el hall de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, on s’hi troba el rectorat. El 18 de març de 2009 en sortíem desallotjats de manera violenta pels Mossos d’Esquadra que rebien ordres expresses del rector de la UB, Dídac Ramírez. Foren quatre mesos d’ocupació en els quals férem d’un espai buit i gris, un espai ple de coneixement crític, diàleg, solidaritat i pintat pels colors de la rebel·lia i els somnis.

58 i més. En el transcurs d’aquell brutal dimecres els Mossos d’Esquadra van desallotjar 53 persones, van detenir 6 i en van ferir més de 200. A les 53 persones que dormíem al Rectorat quan va ésser desallotjat se’ns imputen càrrecs de desobediència a l’autoritat, i a 16 d’aquests se’ls afegeixen càrrecs d’atemptat a l’autoritat. Als 6 detinguts se’ls imputen càrrecs de desordres públics i atemptat a l’autoritat.

58 i + constitueix un nou símbol que volem prendre amb força. És el símbol de l’acció, de la unió, de la defensa de la dignitat de la lluita per una universitat crítica, lliure d’empreses i fora de la lògica mercantil. El símbol que vol deixar clar que no farem ni un pas enrera. Si ocupar una universitat pública en protesta per l’aplicació impositiva d’una reforma privatitzadora és un delicte, llavors som culpables. Si desobeir i posar resistència quan, sense cap diàleg previ, els Mossos d’Esquadra per ordre de les autoritats venen a treure’ns per la força és un delicte, llavors som culpables.

Més informació: http://58imes.wordpress.com/

No a la ilegalización de Iniciativa Internacionalista. Por la derogación inmediata de la ley de partidos

La maquinaria represiva del Estado español, encarnada en la abogacía del estado y la fiscalía, ha puesto en marcha el proceso de ilegalización de Iniciativa Internacionalista–La Solidaridad de los Pueblos. Los argumentos son el supuesto control de la misma por Batasuna y que su número uno, Alfonso Sastre, ha participado como candidato de Euskal Herritarrok o ANV, o que la número dos, Doris Benegas, militante de Izquierda Castellana, ha tenido relación con la Izquierda Abertzale. En ambas situaciones la línea argumental es la misma. Aunque las personas no han cometido ningún delito, se les priva de su derecho democrático a ser elegidos (sufragio pasivo) al amparo de la Ley de Partidos. Una ley cuya aplicación en Euskadi y Navarra ha servido para anular los derechos democráticos de la izquierda abertzale y que ahora pretende utilizarse en el resto del estado para impedir la presencia de una voz anticapitalista en las elecciones europeas.

La ilegalización seguirá los cauces habituales: primero al tribunal Supremo, que debe pronunciarse hasta este sábado a las 12 de la noche. Y después al Tribunal Constitucional, que puede actuar hasta el viernes 22 de mayo a las 12 de la noche. En este ínterin se escenificará la farsa garantista, con comparecencias de los cabezas visibles, declaraciones del gobierno sobre la supuesta imparcialidad de unos jueces que son elegidos por el PSOE y el PP. Sin descartar la posibilidad de que Baltasar Garzón suspenda las actividades de II-SP de manera cautelar.

El aparato legislativo, jurídico y judicial se ha dotado de leyes a la medida para poder reprimir a la disidencia mantenido una fachada de aparente normalidad democrática. Así, términos difusos como “contaminación”,“entorno” o “colaboración” son utilizados para tachar de terrorista a todo aquel y aquella que opone resistencia. Utilizando el lenguaje de la Ley de Partidos, cabe preguntarse si al ser Doris Benegas hermana de Txiki Benegas, histórico dirigente del PSE, no estará este último contaminado y por ende el PSE. O si debido a que Fraga era ministro de Franco y mandó abrir fuego contra los obreros de Gasteiz, el Partido Popular debería ser ilegalizado al quedar demostrado que el PP es la estrategia del fascismo para perpetuarse en las instituciones…

Resulta evidente que la Ley de Partidos tiene como único objetivo atacar a la izquierda anticapitalista y rupturista, que primero se ensayó en Esukadi y Navarra. Y que en estos momentos de crisis va a ser un arma muy poderosa en manos de los gobiernos para atacar a los sectores sociales que abjuran de refundar el capitalismo y defienden un cambio de paradigma.

Como En lucha / En lluita defendemos:

– El derecho democrático de Iniciativa Internacionalista–La Solidaridad entre los Pueblos a presentar su lista.

– La derogación de la Ley de Partidos

Estaremos, dentro de nuestras posibilidades, en todas aquellas movilizaciones y acciones destinadas a defender el derecho democrático de Iniciativa Internacionalista–La Solidaridad entre los Pueblos

Solidariamente
En lucha / En lluita
14 de mayo de 2009

28 d’Abril: Recull de premsa

Extret de Kaosenlared

Estudiants contraris al pla Bolonya ocupen la Seu del Banco Santander a Passeig de Gràcia i les seus d’ERC i PSC

Avui, la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants està participant d’un seguit d’accions coordinades per marcar directament quins són els responsables de la mercantilització dels serveis públics que la nostra societat està patint actualment. 

La mercantilització de les institucions, fins ara considerades com públiques, prové de dos focus: per una banda, ens trobem amb els lobbies empresarials i els bancs que marquen les directrius a seguir. Per altra banda, seguint aquestes directrius, ens trobem la complicitat dels governants tant europeus, com estatals i catalans que promouen lleis que no representen les nostres necessitats. L’Acord Mundial de Comerç i Serveis, promulgat per l’OMC, estableix el marc global en el qual es desenvolupen aquestes polítiques neoliberals. La lògica del mercat penetra tots els àmbits de la nostra vida, i ens porta a la precarietat, a l’alienació, a la manca de capacitat crítica. Ells colonitzen el coneixement. Nosaltres, avui 28 d’abril, hem decidit ocupar les seves seus per denunciar la seva falsa democràcia, per denunciar els responsables de la crisis estructural que totes estem patint, per denunciar els lobbies empresarials, per denunciar les normatives europees que ens consumeixen. Volem visualitzar l’existència d’aquest conflicte, tant dins com fora de la universitat, camuflat amb la política de la censura, de la repressió i de la criminalització. Estem fartes de no poder decidir ni participar.

A Barcelona, al mateix moment que es produeixen mobilitzacions arreu d’Europa arrel de la cimera de ministres a Bélgica, fem patent aquesta lluita amb les accions que avui es porten a terme. La seu del PSC, la seu d’ERC, la seu d’ICV, la Comissionada d’Universitats i la seu del Banc Santander les ocupem per marcar directament els principals responsables que estan convertint a la universitat en un negoci. 

Denunciem el Banc Santander per ser un dels màxims protagonistes del capitalisme salvatge que ja no es limita a netejar la seva imatge amb inversions en cultura, eina que sembla que ho avala tot. Tampoc es quedarà amb els programes de desenvolupament, eina que a més de legitimar, exporta un model de modernitat que és clarament etnocentrista i destrueix a aquells que estem obligats a acatar-lo. Ara el seu objectiu és introduir-se dins la Universitat.. Passa a la UAB, passa a la UB, passa a la Universitat Autònoma de Madrid, passa a la Universitat de Cantabria, passa a la Universitat de Coimbra, passa a la Universitat de Buenos Aires. 
Convoquem a les 18h a plaça universitat una manifestació per expressar el nostre malestar i denunciar la complicitat dels governants a les polítiques neoliberals que s’estan introduint a la universitat de manera escandalosa. 

No a Bolonya, insubmissió a la LOU. Moratòria ara!

 

Extret de la Vanguardia

Los anti-Bolonia encerrados en el Santander abandonan el edificio

Los estudiantes que ocupaban la sede de ERC han sido desalojados sin incidentes

Barcelona.(EFE).- Los estudiantes anti-Bolonia que habían ocupado la sede del Banco Santander en el Passeig de Gràcia de Barcelona han abandonado el edificio para participar en una manifestación en protesta contra el plan Bolonia, mientras que otros que ocupaban la sede de ERC han sido desalojados sin incidentes.

---

Los antiBolonia concentrados en el Banco Santander, entre 50 y 60, han abandonado el edificio por voluntad propia tras haber dado por concluida la protesta, convocada por la Coordinadora de Asambleas de Estudiantes (CAE). 

Los estudiantes han denunciado con esta acción que el Banco de Santander “es uno de los principales responsables de la privatización de la universidad, que actúa con la complicidad de nuestros gobernantes”, según un comunicado de la CAE. 

Por otra parte, los aproximadamente 7 estudiantes que estaban encadenados en la sede de ERC de Barcelona han sido desalojados por los Mossos d’Esquadra sin que se hayan registrado incidentes. 

Al parecer, ERC ha ofrecido a los estudiantes una reunión con la secretaria de Política Sectorial, Laura Castellví y, después de que los antiBolonia hayan rechazado la oferta, ERC ha dado el aviso a los Mossos d’Esquadra, que han procedido al desalojo. 

Los encadenados estaban apoyados por medio centenar más de estudiantes que estaban en el pasaje al acceso de la sede en la calle Calàbria de Barcelona. 

La acción antiBolonia se ha llevado a cabo manera paralela a otras movilizaciones estudiantiles en Europa con motivo de la celebración en Lovaina (Bélgica) de la cumbre de ministros de educación, según fuentes de esta organización estudiantil.

Veure videos

Video La Vanguardia 1

Video La Vanguardia 2

Extret E-Noticies

Empastifada la seu d’ERC pels anti-Bolonya

Estudiants anti-Bolonya han ocupat les seus del PSC, Esquerra i el Banco Santander per a protestar contra el que consideren un “procés de mercantilització de la Universitat”. A la seu d’Esquerra, prop d’un centenar d’estudiants han ocupat  el vestíbul de la seu i han omplert de pintades les parets, amb consignes com “Huguet dimissió” o “ERC culpables” o “Bolonya s’aplica a cops de porra”. 

Els estudiants han discutit, de manera pacífica, amb una petita representació de les JERC, els únics que en aquells moments es trobaven a la seu. Aquests els hi han retret les pintades, però els anti-Bolonya han assegurat que es quedarien a la seu fins a veure complertes les seves exigències o “fins que vingui algú amb capacitat de decisió a negociar amb nosaltres i s’arribi a un acord”.

Igualment, han convidat a marxar els representants dels mitjans de comunicació que realitzaven fotografies dels fets al vestíbul per por a ser reconeguts a les imatges, tot i que ells mateixos han enviat el comunicat a la premsa on informaven de l’ acció. Dos mossos s’han apropat a la seu, i després de dialogar uns minuts amb els joves, han marxat.

Segons un comunicat de la Coodinadora de Assemblees d’Estudinants (CAE) “denunciem, en el dia d’avui, amb aquesta ocupació, que els partits polítics són  responsables del procés privatització de la Universitat, amb la formulació de lleis que fomentan els convenis amb entitats privades i amb la seva complicitat amb les empreses. Destaquem així mateix la responsabilitat directa d’aquest partit en la implementació del procés al capdavant de la Conselleria d’Universitats, Innovació i Empresa. Exigim la dimissió del Conseller Josep Huguet i de la Comissionada Blanca Palmada.”

Tanmateix, treballadors i treballadores de TMB, en solidaritat amb els estudiants, han entrat a la seu del PSC amb la voluntat de quedar-se per espai d’una hora per manifestar el seu rebuig al procés de mercantilització de la Universitat. Denuncien “que el PSC és un dels principals responsables de la privatització de la Universitat imposant el Pla de Bolonya sense escoltar les demandes dels estudiants. Amb aquesta acció volem explicitar els vincles de solidaritat que uneixen treballadors i estudiants en contra del procés privatitzador dels serveis públics.”

D’altra banda, un grup d’estudiants també ha ocupat la seu administrativa del Banc de Santander en motiu de protesta per ser “un dels principals responsables de la privatització de la Universitat que actua amb la complicitat dels nostres governants. Mitjançant la División Global Santander Universidades, Red Emprendia, el Parc Científic de la UB i altres iniciatives aquest grup financer condiciona i es beneficia de la transferència de coneixement.”

Veure video 

Extret de El Periódico

Los Mossos desalojan a los estudiantes anti-Bolonia de la sede de ERC

1. • La marcha de protesta de los estudiantes acaba sin incidentes ante el Comisionat d’Universitats

  

Concentración de manifestantes Anti-Bolonia frente a una oficina del banco Santander. Foto: RICARD CUGAT

R. JULVE / A. BAQUERO / AGENCIAS

BARCELONA / BRUSELAS

 

Tras cuatro horas de encierro en la sede de ERC, los Mossos d’Esquadra han desalojado, a las 18.30 horas, a la treintena de estudiantes que permanecían en el edificio de la calle de Calàbria y han serrado las cadenas de los seis jóvenes que se habían encadenado a la entrada del mismo local.

El desalojo, salvo algún forcejeo entre las fuerzas del orden y los manifestantes, se ha producido sin ninguna incidencia.

Media hora antes, y como había anunciado esta mañana la Coordinadora de Asambleas de Estudiantes (CAE), unos 200 estudiantes han iniciado una marcha desde la plaza de Universitat y en dirección hacia el Comisionat d’Universitats de la Generalitat, en la Via Laietana, donde cuatro estudiantes de Secundaria permanecían encadenados en la escalera de entrada desde esta mañana. La marcha ha finalizado alrededor de las 19.30 horas sin que se hayan producido incidentes.

Canaletes, cortado

Los jóvenes se han dirigido primero hacia Canaletes, pero la zona estaba acordonada y han seguido hacia la calle de Fontanella.

A esta marcha se han sumado la treintena de estudiantes que desde este mediodía ocupaban el vestíbulo de la sede del Banco de Santander, en el paseo de Gràcia de Barcelona.

El portavoz de estudiantes de la Coordinadora de Asambleas de Estudiantes (CAE), Julio Casas, ha explicado que la manifestación se ha desarrollado de “forma total y absolutamente pacífica”. 

Fin de encadenamiento

Durante la marcha, los Mossos d’Esquadra no han permitido el paso a los viandantes en la calle Jaume I en dirección a Via Laietana y han cerrado la boca de Metro de la estación Jaume I que da a esta vía. 

Bajo el lema Ni LOU, ni Bolonia, moratoria ahora, los universitarios han desfilado hasta el Comisionat d’Universitats, donde los cuatro estudiantes de Secundaria se han desatado por propia voluntad para adherirse al final de la manifestación. 

“Los políticos han preferido ignorarnos”, ha declarado Casas, quien ha insistido en que las autoridades han desoído las protestas de los universitarios de los últimos meses. 

En un comunicado, los estudiantes han desconvocado la concentración ante la sede de ERC que debía producirse después de la manifestación. 

Concentraciones ante sedes de partidos

Este mañana, otro centenar de estudiantes se ha concentrado ante las sedes del PSC y de ERC para protestar por el proceso de creación de un espacio único europeo de educación superior.

Hacia las 14.00 horas, la concentración ante la sede del PSC ya se había disuelto, quedando una treintena de estudiantes en la sede de ERC, donde, además, seis jóvenes se encadenaron ante la puerta de la recepción. 

En este último local de la calle de Calàbria, los estudiantes han dejado huella de su paso con pintadas que reclaman la dimisión del conseller Josep Huguet y la derogación de la LOU. En algunos de los grafitos se puede leer: “Bolònia a cop de porra”.

Movilizaciones en Europa

Las diversas protestas de hoy, convocadas por la Coordinadora de Asambleas de Estudiantes (CAE), se han llevado a cabo de manera paralela a otras movilizaciones estudiantiles en Europa con motivo de la celebración en Lovaina (Bélgica) de la cumbre de ministros de educación, según fuentes de esta organización estudiantil. En dicha ciudad próxima a Bruselas, medio centenar de estudiantes españoles se han sumado esta mañana a otros 150 manifestantes.

Esta tarde, a las 17.30 horas, han sido casi 2.000 los que han recorrido las calles de Bruselas para reclamar la reducción del coste de los estudios superiores y una educación accesible para todos, en una marcha a la que se han unido parte de los manifestantes que han recorrido por la mañana las calles de Lovaina.

Extret de TV3

Manifestació i concentració d’estudiants anti-Bolonya a les seus d’ERC i del PSC a Barcelona

Estudiants contradis al Pla Bolonya han tornat aquest dimarts als carrers de Barcelona per manifestar la seva oposició a l’espai europeu d’educació superior, que diuen serà una privatització de les universitats. La marxa ha culminat una jornada de tancades i protestes. Grups d’estudiants s’han concentrat a les seus d’ERC i del PSC. Els anti-Bolonya culpen d’aquesta privatització els bancs que “actuen amb la complicitat dels governants”. Per això, un altre grup d’estudiants han ocupat l’entrada d’una oficina del Banc de Santander, on han simulat que hi feien una classe.

Els estudiants catalans contraris al Pla Bolonya han aprofitat la reunió de ministres d’Educació europeus per tornar a sortir al carrer i mostrar la seva disconformitat amb la reforma universitària que plantegen.

A Barcelona, unes 300 persones segons la Guàrdia Urbana s’han manifestat per fer sentir les seves reivindicacions. La marxa ha acabat davant del Comissionat d’Universitats, a la Gran Via de Barcelona. Aquest dimecres hi ha convocada una nova protesta.

Estudiants de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona han decidit unir-se a les tancades d’altres universitats i passen la nit tancats a la facultat de Dret. Una quinzena d’estudiants del’Institut Lluís de Peguera de Manresa també dormen al seu centre per mostrar el seu rebuig.

No ha estat l’unica protesta de la jornada. Dimarts al matí, un centenar d’estudiants ha anat a les seus centrals d’ERC i del PSC per criticar la “privatització de la universitat, que actua amb la complicitat dels governants”, tal com mostrava una pancarta. A la seu dels socialistes han comptat amb el suport dels treballadors de Transports Metropolitans de Barcelona.

 

 

Aquest rebuig a la creació d’un espai europeu únic d’educació superior també s’ha posat de manifest en una oficina del Banc Santander a Barcelona. Els manifestants n’han ocupat el vestíbul d’entrada i hi han simulat la celebració d’una classe. També hi han penjat dues pancartes en què es podia llegir “No volem empreses a la universitat” i “Culpables de privatitzar la universitat”.

Veure video

Èxit de la tancada al Ramon Berenguer IV, recull de premsa

Notícia traduida de La Vanguardia

El desallotjament que els Mossos d’Esquadra efectuaven aquesta nit a les estudiants tancades a l’IES Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet ha quedat interromput després que la direcció del centre hagi acordat amb els alumnes de demà per la tarda abandonaran el recinte.

Segons ha explicat a EFE l’agència de l’institut, l’acord amb els estudiants tancats ha estat assolit poc abans de la 1 de la matinada, el que ha suposat la fi d’un desallotjament policial del centre, encara que els agents de les unitats antidisturbis continuen estan presents al lloc.

L’acord entre la direcció i les assemblees d’estudiants permetrà a aquests últims proseguir amb la jornada divulgativa que tenien previst celebrar a l’institut, amb l’objectiu d’informar als alumnes dels problemes inherents al procés de Bolonya de reforma dels estudis universitaris i també sobre la Llei d’Educació de Catalunya (LEC).

A l’acció de protesta han participat una setantena d’estudiants de secundària i alguns d’ensenyança superior de Santa Coloma de Gramenet i d’altres municipis catalans, i ha estat organitzada per la Coordinadora d’Assemblees d’Institut de Gramenet del Besòs (CAEGB).

http://www.tv3.cat/videos/1185319/Tancats-contra-el-Pla-Bolonya

Prop de 40 estudiants anti-Bolonya es tanquen en un institut de Santa Coloma de Gramenet

Uns 40 estudiants anti-Bolonya s’han tancat a l’Institut Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), on han passat la nit, després que el seu desallotjament fos interromput pels Mossos perquè els estudiants van acordar amb la direcció abandonar el centre avui a les 18.00 hores.

Segons ha explicat el portaveu de la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants de Gramenet del Besòs (CAEGB), Oriol Corral, els estudiants han dormit amb sacs i estoretes als patis del centre i entre els murs, on asseguren haver passat “bastant de fred”.

Sortiran “pel seu propi peu”

Les activitats divulgatives per informar els estudiants dels perjudicis que, segons la seva opinió, pot causar el procés de Bolonya i la llei d’educació de Catalunya (LEC) es mantindran al llarg del dia fins a les 18.00 hores, quan els estudiants tenen previst abandonar “pel seu propi peu” l’IES Ramon Berenguer IV.

A aquesta hora de la tarda, els estudiants oferiran una roda de premsa per informar de l’ocupació i del desallotjament que volien portar a terme ahir a la nit els Mossos d’Esquadra.

Corral ha manifestat la seva satisfacció per “l’èxit” del tancament i ha anunciat que la CAEGB emprendrà “més accions reivindicatives” durant les pròximes setmanes, i no ha descartat noves ocupacions.

El Periodico

Unos 40 estudiantes se encierran en un instituto de Barcelona y se irán por la tarde

Unos 40 estudiantes antiBolonia se han encerrado en el Instituto Ramón Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), donde han pasado la noche, después de que su desalojo fuera interrumpido por los Mossos porque los estudiantes acordaron con la dirección abandonar el centro a las 18.00 horas de hoy.

Según ha explicado a Efe el portavoz de la Coordinadora de Asambleas de Estudiantes de Gramenet del Besòs (CAEGB), Oriol Corral, los estudiantes han dormido con sacos y esterillas en los patios del centro o entre los muros, donde aseguran haber pasado “bastante frío”.

Las actividades divulgativas para informar a los estudiantes de los perjuicios que, a su entender, puede causar el proceso de Bolonia y la Ley de Educación de Cataluña (LEC) se mantendrán a lo largo del día hasta las 18.00 horas, cuando los estudiantes abandonarán “por su propio pie” el IES Ramón Berenguer IV.

Precisamente, a esa hora de la tarde, los estudiantes ofrecerán una rueda de prensa para informar de la ocupación y del desalojo que iban a llevar anoche a cabo los Mossos d’Esquadra.

Éste fue finalmente interrumpido después que la dirección del centro llegara a un acuerdo con los estudiantes.

Corral ha manifestado su satisfacción por el “éxito” del encierro y ha anunciado que la CAEGB emprenderá “más acciones reivindicativas” durante las próximas semanas, aunque ha descartado nuevas ocupaciones.

Publico

40 alumnos ‘antibolonia’ se encierran en un instituto de Santa Coloma

• Pretenden permanecer encerrados en el Ramon Berenguer IV durante 48 horas
• Aseguran que la dirección ha amenazado con expulsar a los activistas

Europa Press | Barcelona

Unos 40 estudiantes ocuparon a primera hora de esta tarde el IES Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) en contra del Plan de Bolonia y de la futura Ley de Educación de Catalunya (LEC), según confirmó a Europa Press un portavoz de la Coordinadora de Asambleas de Estudiantes de Gramenet del Besòs (CAEGB), Oriol Corral.

Los estudiantes del centro tenían previsto ocuparlo al termino de las clases, a las 14.00 horas, pero el instituto, según las mismas fuentes, desalojó las clases una por una para evitarlo y cerraron los accesos. Diez estudiantes se negaron a abandonar del centro.

Posteriormente, estudiantes de otros centros del municipio saltaron las vallas del IES y se sumaron a la decena que había dentro y permanecieron todos en el patio. Corral explicó que el centro amenazó a los alumnos con expulsiones si no abandonaban las instalaciones y con avisar a los Mossos d’Esquadra.

La voluntad es quedarse a dormir y permanecer 48 horas en el instituto, hasta domingo a medio día, realizando unas jornadas reivindicativas de formación sobre la LEC y el Plan Bolonia, así como las movilizaciones que se han desarrollado en las universidades catalanas.

Corral señaló que quieren realizar una protesta “pacífica” y recordaron que esta reivindicación cuenta con el consenso de entidades del municipio. Las mismas aseguraron que ven complicado que puedan acabar las jornadas por la “negativa” del centro.

El Mundo

Finalitza la tancada d’estudiants a l’institut de Santa Coloma amb l’anunci de noves mobilitzacionsSanta Coloma de Gramenet (ACN).- La cinquantena d’estudiants tancats a l’IES Ramon Berenguer de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) han finalitzat la protesta poc després de les sis de la tarda d’aquest dissabte tal com havien pactat amb la direcció del centre. En una roda de premsa posterior a una xerrada sobre la Llei d’educació que han fet portaveus d’Ustec, els estudiants han anunciat noves mobilitzacions. Un dels portaveus, Oriol Corral, ha dit que la setmana que ve es faran protestes similars en d’altres instituts, com és el cas d’un de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).

http://www.noticies.net/webACN/historicVideosPortada.do?prevision=1&id=28375

(video ACN)

Extret d’AES – http://aes-assemblees.blogspot.com/

Desllotjament a l’IES Menéndez Pelayo

La passada nit del dimecres 22 d’abril l’assemblea del IES Menéndez Pelayo de Barcelona es va tancar al seu centre. Després d’un llarg consell escolar on es va decidir cedir a les pressions de la conselleria i no permetre la tancada que des d’un principi s’havia intentat negociar amb la direcció del centre, l’assemblea va prendre la decisió de tancar-se igualment i la reacció del director va ser avisar els Mossos d’Esquadra perquè procedissin a desallotjar. La vintena d’estudiants del centre que s’havia tancat va resistir durant una hora fins que, degut a les amenaces d’expulsió cap als que la direcció va considerar principals promotors de la iniciativa, van decidir abandonar l’edifici pel seu propi peu.

El motiu de la tancada era mostrar el rebuig dels i de les estudiants cap al procés de privatització que està patint l’ensenyament públic a través de l’anomenat pla de Bolonya i més en concret de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que és l’aplicació autonòmica de la Ley Orgánica de Educación (LOE) i que promou, entre d’altres coses, l’autogestió dels centres (obligant-los a buscar el benefici econòmic en les seves activitats, com si d’una empresa es tractessin), la discriminació de l’alumnat immigrant, l’atribució de més poder al o a la directora del centre, triat a la pràctica per l’administració, i la creació d’un rànqing d’instituts elaborat per una agència externa i privada que valoraria, a part dels coneixements adquirits, aspectes com el domini de les llengües estrangeres i de la informàtica i el comportament de l’alumnat, a partir d’aquest rànquing es repartirien les subvencions, perjudicant, un cop més, la gent amb menys recursos econòmics.

Aquesta tancada forma part del calendari de mobilitzacions reivindicatives organitzades pel moviment estudiantil de secundària. Dilluns passat van les assemblees d’estudiants de Sabadell qui van resisitir a la pressió exercida per la direcció del centre, coaccionada per la conselleria d’ensenyament, i es van tancar durant una nit al IES Escola Industrial. La direcció del centre no va permetre que les activitats programades es duguessin a terme amb normalitat, tot i el previ acord amb l’assemblea d’estudiants. Tampoc no es va permetre l’accés dels i de les estudiants a l’interior de l’edifici i prop de noranta persones van passar la nit al pati del centre. A més es va tallar la llum i l’aigua en un intent de la direcció de pressionar als i a les estudiants perquè abandonessin l’institut.

Una nova mostra de les pressions rebudes des de la conselleria i les direccions dels centres va ser l’intent frustrat de tancada a l’IES Alella el mateix dia 22 d’abril, on la directora es va ocupar de trucar una per una a les families dels i de les alumnes per anunciar que s’avisarien els Mossos d’Esquadra per desallotjar qualsevol intent de tancada al centre. Davant d’aquest fet el poder de convocatòria de la tancada va quedar notablement disminuït i després de dues hores de pressió per part de la directora els alumnes van decidir abandonar el centre.

Demà divendres 24 d’abril hi ha programada una nova tancada a l’IES Ramon Berenguer a Santa Coloma de Gramanet. La iniciativa està recolzada per un gran nombre de col·lectius locals. Per acabar volem convidar a tothom qui vulgui a participar en aquesta tancada.

Per això i perquè no ens faran callar, convoquem una manifestació i cridem a la vaga el proper dimecres 29 d’abril a les 12h a Plaça Universitat (Bcn) i a la concentració convocada demà a les 6 de la tarda davant del departament d’educació (Via Augusta 226) com a mostra de rebuig al tracte rebut per part de les direccions dels centres i de la conselleria.

Per una educació pública, laica i de qualitat!!!