Milers de persones es sumen a la vaga educativa que fa una crida a continuar amb les mobilitzacions

Per Adrià Soler*. La jornada de lluita en defensa d’un ensenyament públic i de qualitat ha començat avui de bon matí amb el piquet educatiu, convocat a totes les Docents per l’Assemblea del Personal Interí i Substitut a les vuit del matí a la porta del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Ni LOMCE, ni LEC ni Decret de Plantilles #9MCombatiu!

[Comunicat] Actualment el sistema públic educatiu de l’Estat espanyol està patint un atac històric. Les retallades, la LOMCE, la LEC, el Decret de Plantilles , els acomiadaments o la limitació de l’accés mitjançant la pujada de les taxes universitàries, són mesures encaminades a la privatització, elitització, recentralització i espanyolització de l’educació, així com a la involució de les lògiques pedagògiques.

Sobre la jornada del 28F i més enllà

Manifestació del 28 de febrer a Barcelona. GIANLUCA BATTISTA

La jornada de vaga del 28 de febrer va ser la culminació d’una setmana de lluita convocada a les universitats i instituts dels Països Catalans en contra de les retallades i les polítiques neoliberals i de privatització de l’educació que, en els darrers mesos, s’han materialitzat clarament en l’augment del 67% de les taxes de les matrícules universitàries, la llei LOMCE (Ley Orgànica para la Mejora de la Calidad Educativa) i l’acomiadament de més de 1000 professors/es a les universitats catalanes.

El #28F: aturem les facultats i els instituts!

Senyor Wert: tregui les seves brutes mans de les escoles

Per Oscar Simón. La Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) proposada pel ministre Wert, suposa un retrocés brutal en tots els aspectes educatius. Marina Pérez a l’article Nova reforma educativa: el que faltava pel duro analitza en profunditat la vocació mercantlitzadora de l’actual ministre d’educació.

Supressió de les partides contra el fracàs escolar (una mitjana de 60 milions d’euros gastada durant vuit anys), que s’havia reduït del 31% al 26,3%, encara per sobre del 14,4% de la UE, però una reducció important. També s’eliminen el programes contra l’abandonament escolar que suposaven uns 40 milions d’euros anuals. S’estableix un nou cicle d’FP que comença als 15 anys i que queda fora del graduat escolar.

Nova reforma educativa: el que faltava pel duro

Per Marina Pérez. Aquest mes de setembre els centres educatius de tot l’Estat espanyol han començat el curs enfrontant una de les retallades més grans dels darrers anys en el sector de l’educació pública; a totes les comunitats hi ha hagut personal docent que s’ha quedat sense feina i que ha anat a engrossir les llistes de l’atur. Els centres han vist plantilles reduïdes, equips docents desmembrats, projectes que no s’han renovat, aules amb massificació d’alumnes, sous reduïts, beques i menjadors minvats.

Les vagues: una anàlisi per a la continuïtat

Oscar Simón (@simongorjeos), professor de secundària i membre del sindicat USTEC, analitza la recent vaga d’educació i com pot avançar el moviment per aturar les retallades. Publicat originalment al diari En Lluita (octubre 2012).

La crisi sistèmica que estem vivint està caracteritzada, a Europa, per una ofensiva de les classes dominants. Tanmateix, els governs han estat molt curosos en la seva estratègia, és a dir, han atacat els sectors esglaonadament. D’aquesta manera, han intentat evitar la generalització dels conflictes, a la vegada que han aplicat una política de bola de neu anunciant una mesura darrera l’altra, incrementant la sensació d’impotència. A més a més, aquest esglaonament, no només ha estat planificat sectorialment, sinó que s’ha donat geogràficament, tant en el context europeu com estatal. Així, cada comunitat autònoma ha obert els conflictes a l’ensenyament (per exemple) en moments diferents. D’aquesta manera, quan a Madrid es van convocar vagues d’educació a l’inici de curs 2011-2012, a la resta de l’estat no van fer res, i va passar el mateix al País Valencià, Castella-La Manxa, Astúries i Catalunya.

2012-2013: Per un curs de lluita massiva i radical

Els atacs a l’Educació s’han anat succeint sense treva al llarg del curs anterior i inicis de l’actual, i cada vegada amb major intensitat. Les retallades als pressupostos en educació han afectat a tota la comunitat educativa, ja siguin guarderies, primària, secundària o educació superior, ja siguin treballadors/es o estudiants: acomiadaments, augment de les hores de treball, reducció del salari i tancament de places d’interins i de professors associats; massificació de les aules, devaluació de les condicions d’estudi i elitització de l’educació (el que significa, en paraules del ministre Wert, que “no tot el món hauria de poder estudiar”), materialitzat en el Reial decret llei 14/2012 i el brutal augment del

“Sense enfortir l’autoorganització no hi ha procés de lluita que pugui reixir”

Des de l’esclat  de la crisi econòmica l’aliança entre els governs la banca i els empresaris ha llençat una ofensiva generalitzada contra les condicions de vida de les classes populars.  L’objectiu d’aquests atac no ha estat un altre que mantenir els seus beneficis a costa del nivell de vida de la gent corrent,  el que avui es diu 99% i abans es deia classe treballadora.  Les agressions s’han centrat en dos aspectes, degradació de les condicions laborals,

L’escola encén la flama de la mobilització al País Valencià

Una data històrica. Aquesta és la primera impressió de les massives manifestacions en defensa de l’ensenyament públic celebrades aquesta tarda a València i a Alacant. No sols pels milers i milers de persones –quasi 200.000 entre les dues ciutats segons els organitzadors, desenes de milers en tot cas, sols a València- sinó també per la sensació generalitzada que aquesta només és el primer avís d’una primavera que s’espera calenta al País Valencià i que aventura un autèntic canvi de cicle, encara que per ara costi preveure cap a on anirà. Els ànims estan moguts i aquesta ha estat la primera guspira del que pot esdevenir, ben aviat, un autèntic incendi.