La lluita a l’ETSAB (Arquitectura de Barcelona)

Per Nil. Nosaltres ja teníem el moviment començat des de Bolonya, quan la facultat es va omplir de cartells reivindicatius i convocatòries per les manifestacions. Degut a les primeres retallades ja des del any passat vam començar el projecte “que no ens els toquin” referit a la situació que començava a viure el nostre professorat. Amb aquest moviment vam crear un blog, vam començar a notar el recolzament d’alguns professors que es presentaven a les reunions i debats, vam ocupar el rectorat i el vam omplir de plànols per les parets, i vam aconseguir començar a crear més consciència a la facultat. Amb aquest context de malestar va arribar el Reial decret i va ser a finals de curs quan vam començar a convocar assemblees de facultat. L’estratègia era clara, ens havíem de situar en algun lloc on tothom ens veiés a l’hora de dinar i vam decidir demanar un micròfon i un ampli a secretaria i posar-nos a la terrassa del bar. Se’ns sentia des de tot el bar i vam aconseguir l’assistència del director de la facultat que des de el primer dia que va parlar va anunciar que ens recolzaria en el que pogués ja que ell també creia que la situació no era sostenible. Vam posar sobre la taula els rumors que ens arribaven de Mundet i Sevilla sobre vagues indefinides i vam debatre aquestes qüestions en la següent assemblea convocada el primer divendres.