Per Regina Martínez Pascual (*). Tempesta de retallades, atac als serveis públics, atur desorbitat, increment de la pobresa. Aquesta és la situació que vivim milions de treballadores, amb la desesperació de no trobar absolutament res o de l’amenaça d’acomiadament. I per moltes tot és context. Però arriba i el tens al davant, ve al teu cap, reps una carta o et truquen de recursos humans i ja ets una més a les cues de l’atur.
És el que fa un mes ens va passar a la meva companya i a mí, treballadores de l’Escola de Postgrau de la UAB, amb el contracte més feble que existeix, Capítol VI. Com moltes altres, portem una mitjana de cinc anys sumides en la inestabilitat amb contractes d’obra i servei en un programa que en porta onze anys (i on totes estem a obra i servei). Caracteritzar de temporals programes estructurals és una estratègia que treballadores i sindicats porten temps denunciant, i que prolifera a la UAB.
Anem als fets. Tal i com està passant a molts departaments i administracions de la UAB, davant l’ansietat i el desconcert de les precàries, ens diuen que tot i les retallades anunciades estiguem tranquil·les. És el que ens deien a nosaltres fins que ens comuniquen de manera informal que una de les dues anirà al carrer al desembre, tot i que el programa continua. El motiu: una retallada de 25.000 euros, de manera que la que resulti més barata té més possibilitats de quedar-se. D’una banda, creen potencialment una situació de rivalitat entre les companyes (que afortunadament no han aconseguit). D’altra, es premia que una de les treballadores estigui més explotada i cobri menys (en aquest cas jo), tot i que encara no sabem qui serà l’escollida. Finalment ens comenten que, en qualsevol cas, la treballadora que es quedi no durarà gaire, ja que la UAB vol extingir els Capítol VI. Així, extingir, com si fóssim un incendi, i al final tindran raó.
Tenim molt clar des del primer dia que no volem gestionar el nostre acomiadament com si fos un xantatge. És el que volen, agafa els diners i no facis soroll. Per això vam anar a parlar amb els sindicats i amb el comitè d’empresa i emprendrem totes les mesures legals que calguin. D’altra banda, gràcies a l’existència de la Plataforma Capítol VI, un grup de treballadores que porta temps mobilitzant-se per lluitar contra els acomiadaments i la precarietat des de la solidaritat i la mobilització, estem començant a visibilitzar-nos i moure’ns. Una de les claus es vincular a treballadores i estudiants en la lluita contra les retallades. La pujada de taxes i els acomiadaments no són fets aïllats. Hi ha moltes coses que es poden fer i estem començant: recollir signatures de professors, PAS i estudiants contra els acomiadaments, mobilitzacions davant de l’Escola de Postgrau, denúncia pública. Davant del silenci amb que acomiaden a la UAB, crec molt important que el nostre cas serveixi perquè altres treballadores s’animin a lluitar. Per la nostra dignitat i perquè estant aprofitant la crisi per exprimir als estudiants i treballadores i fer “neteja” de precàries.
Abans de l’estiu, la lluita generada a partir de la Plataforma Capítol VI va aconseguir aturar dos acomiadaments a la UAB i les treballadores han estat recolocades. Fora de la UAB, gràcies a la feina legal del Col·lectiu Ronda i la lluita de les treballadores, han declarat improcedents vuit acomiadaments a empreses públiques (Servei Meteorològic de Catalunya, l’Institut Cartogràfic i Forestal Catalana). Aquests exemples generen confiança i la lliçó de que si tenim por i no fem res, al final estarem soles amb la por. Si us diuen que teniu continuïtat, moveu-vos. Si us diuen que aneu al carrer, moveu-vos. Si ja esteu al carrer, moveu-vos. No ens queda més que la nostra força i la solidaritat davant d’aquesta guerra que el capitalisme ens ha declarat.
(*) Treballadora de la UAB
Estudiants En lluita 