A principis del curs, després d’una convocatòria de vaga organitzada per un partit polític es va convocar la primera assemblea a la UIB. Vam assistir unes deu persones, entre elles les joventuts d’aquest partit. Hi va haver un debat vers si havíem d’assistir a la vaga o no (hi havia un marge de menys d’una setmana). A n’aquest debat la postura majoritària va ésser clara, la convocatòria havia de sorgir des de baix. Per aquest motiu no es va convocar la vaga però sí la primera assemblea del que ara és l’Assemblea UIB. A n’aquesta primera assemblea hi va haver una assistència aproximada d’unes cent persones, entre elles alguns professors. A partir d’aquí vam començar a reunir-nos un cop per setmana i vam organitzar la vaga del 17N juntament amb els instituts de l’illa. La vaga no va tenir l’èxit esperat dins l’àmbit universitari, però si que va haver una gran mobilització dels estudiants d’educació secundària.
Després de la vaga hem intentat conservar l’assemblea tot i que aquesta ha tengut una pèrdua de gent bastant elevada des de el primer cop. El nucli sòlid actual és d’unes quinze persones. Tot i així, vam rebre la convocatòria de vaga d’Universitats a nivell estatal i a l’última assemblea es va aprovar la convocatòria de vaga del 29F. Continua llegint
